ARA A PORTADA
-
El batxillerat de Sabadell que "encara és una mica desconegut", però que permet "més flexibilitat i acompanyament" Sergi Gonzàlez Reginaldo
-
-
Un sabadellenc denuncia que no li retornen 890 euros després de cancel·lar un viatge per una intervenció ocular Jan Cañadell Puigmartí
-
Atrapades a l'Índia per la guerra a l'Iran: "He vist bitllets de 10.000 euros per tornar a Sabadell" Marta Ordóñez
-
Mor el poeta Marcel Ayats, artista visual i un dels fundadors de ‘Papers de Versàlia’
- Cel serè i xafogor aquest dijous
Publicat el
17 d’agost de 2020 a
les 20:01
Actualitzat el
17 d’agost de 2020 a les
21:45
* Per Esteban Martínez Serra
El poeta i artista visual sabadellenc Marcel Ayats (Sabadell, 1962-Sant Quirze, 2020), company de la ceramista Maria Romaní, va morir per malaltia als 64 anys el passat 12 d’agost.
Impressor de professió va dedicar molt del seu temps a la poesia, que va viure com a lector voraç i com a creador infatigable. La seva primera poesia de maduresa es va fonamentar en la recerca del mot precís i rítmic, en la recuperació de la paraula poètica en si mateixa com qui busca la millor veta del mineral i buida l’entorn de brutícia i vulgaritat.
Aquesta obsessió per la paraula, per la poesia pura, va abocar a un cert hermetisme. El seu primer llibre publicat, i premiat, va ser Naufragi silenciós d’ales cremades (1993).
Les preocupacions d’Ayats
En llibres posteriors, la trajectòria poètica es va anar decantant cap a una poesia estilísticament més clara i oberta en favor del missatge. Marcel Ayats, preocupat per una societat i un individu confusos, per la deriva materialista i la pèrdua de tota espiritualitat generadora de preguntes, va construir una poètica moral.
Els seus poemes afrontaven temes com el consum, la felicitat superficial, l’egoisme, d’individualisme, la manca de profunditat del pensament, la vanitat de l’ésser contemporani. D’aquí van néixer llibres com El clima de l’asfalt (2005), El sentit de la vida (2016), o El cor palpita a la butxaca (2017).
El poeta sabadellenc, instal·lat ja fa anys a Sant Quirze del Vallès, ha compaginat la poesia en vers amb la poesia visual. Com a poeta visual ha treballat en tàndem amb la seva companya Maria Romaní.
Han estat diverses les exposicions en les quals han participat i també diverses les obres seleccionades per participar en instal·lacions col·lectives i publicacions.
Marcel Ayats formava part de Papers de Versàlia, grup de poetes i petits editors, des dels orígens de l’entitat el 2002, amb els poetes Josep Gerona, Quilo Martínez, Josep Maria Ripoll i Esteban Martínez.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
"Els meus quadres es fan sols, jo només els condueixo"
-
Cultura i oci
‘R.I.P.’, una comèdia ‘macabra’ no apte per a pells sensibles
-
Cultura i oci
Montserrat Senserrich, una artista de 87 anys en plena joventut creativa
-
Cultura i oci
Els poemes secrets de Tomàs Pladevall
-
Cultura i oci
Casi Gòdia Casablancas canvia l’escaire pel pinzell
-
Cultura i oci
Marcelo González, un 'metge de l’ànima' als camps de refugiats