Les nits que ens fan envermellir

Cadascú té aquell lloc on acostuma a ballar, a l’estiu. Algunes persones ho fan a càmpings. D’altres, a bodes. A la guingueta de la platja. A la discoteca. O als bars del poble. Jo soc d’aquests darrers.  La setmana passada hauríem d’haver celebrat les festes patronals a Amurrio (Àlaba). I el carrer del Frontó s’hauria omplert de joves amb els vestits tradicionals del món rural basc (faixa, txapela, mocadors de colors, espardenyes...). Els bars plens, gots de plàstic aquí i allà i les cançons de l’estiu per l’altaveu. Aquí estava jo, de festa amb els meus cosins, ballant tant un Camilo Sexto com Extremoduro; Ricky Martin o el toro enamorado de la luna.    Com que enguany no tenim ni festes ni revetlles, hem mirat enrere i rememorem algunes de les grans cançons de l’estiu. I certament, n’hi ha per llogar-hi cadires. Quina playlist!  Tanmateix, són part de la memòria sentimental de la majoria. Perquè el panorama musical als bars i ràdios és molt més homogeni del que ens pensem: tots coneixem la majoria de temes que apareixen en aquest Top-25.  I té gràcia que El ritmo de la noche sempre generi una conga, estiguis al País Basc, hagis marxat de vacances a Mallorca o et quedis a Sabadell. Som una mica horteres a tot arreu. Per això fa pena que enguany no tinguem cap nova coreografia per aprendre vagament (i que ens faria envermellir si ens veiéssim en vídeo l’endemà). Tampoc tindrem cap estrofa per taral·larejar com bojos (i callar durant la resta de la lletra que no sabem). Ni bidons de cervesa apilats als quals pujar a ballar (com si fos un pòdium improvisat). Ni samarretes plenes de taques d’alcohol per rentar l’endemà. Tot això també són les cançons de l’estiu!