“No sé ben bé què estic gravant”, va pensar
Fèlix Colomer l’endemà d’entrar per primera vegada a l’hospital
Taulí. Era finals de març i la Covid s’expandia davant una atònita societat tancada a casa. Doncs allò que estava gravant s’estrena demà a
HBO, una plataforma en
streaming d’abast mundial. De Sabadell al món. Bé, ara per ara, de Sabadell a Europa. És l’àmbit geogràfic en el qual HBO obre la sèrie
Vitals des d’aquesta mitjanit, entrat ja el diumenge 7 de febrer. Però com ha arribat una productora local a gravar i vendre una minisèrie per a una plataforma en voga com HBO?
Permís de l’hospital
“Vaig començar a anar a gravar i l’engranatge es va anar fent gran”, explica el director,
Fèlix Colomer (Sabadell, 1993). Colomer trepitja el Taulí a finals de març i demana permís per gravar. Sorpresa! La direcció de l’hospital hi veu una possibilitat de mostrar la feina feta.
Llum verda. Colomer viu a prop de l’hospital, té poc més que uns carrers per arribar-hi. “El meu objectiu era gravar persones. Volia fugir de les xifres, les estadístiques, les declaracions…”, explica.
[caption id="attachment_170719" align="aligncenter" width="700"]
Escena del rodatge al Taulí/ CEDIDA[/caption]
De fet, el que veurem és una minisèrie documental (i, per tant, de no-ficció). Però amb elements de la
narració, com si fos una història. Els pacients i sanitaris acaben convertint-se en personatges. “I encara més: a mesura que els fem el seguiment, surten unes històries espectaculars, amb girs que semblen guionitzats”, revela el mateix Colomer.
“Ser invisibles”
Però aquesta tècnica és molt laboriosa. “Calia arribar a ser invisible”, explica
Guillem Barceló, cap de producció de
Vitals. I no resulta fàcil ser invisible en un moment tan dramàtic (ni en un espai tan tancat –físicament– com una UCI). Per això, Colomer es presentava als pacients sense càmera. “I, sorprenentment, la majoria acceptava ser gravada”, apunta. “De fet, és molt generós perquè ens estan regalant els moments més fràgils de la seva vida”.
Dit i fet, Colomer va fer jornades de fins a
12 hores rodant-hi, ja que la tècnica és fer seguiments dels personatges. El projecte està agafant embranzida i en aquest moment s’incorpora un segon càmera, a banda d’un tècnic de so. Hi haurà
sanitaris que van d’un lloc a un altre amb un micròfon damunt el seu cap. També acompanyen familiars i sanitaris a casa seva, per captar els moments de desfogament i intimitat. “Realment és molt humà, molt proper”, assenyala Barceló.
[caption id="attachment_170721" align="aligncenter" width="768"]
Una altra escena del rodatge de
Vitals/ CEDIDA[/caption]
L’equip es converteix en l’ombra dels pacients. Com més invisibles, més naturals es comporten. Tanmateix, la situació de molts és crítica.
Dues persones moriran en el procés. “Ens vam convertir en còmplices. Arribava un moment que apagaves la càmera i et posaves a petar la xerrada”, diu Colomer. “També feia de traficant: a una dona de 91 anys li vaig entrar un telèfon mòbil, que no en tenia; també fotografies amb dedicatòries...!”, recorda.
200 hores de gravació
I és que estem a l’abril i maig del 2020, moment àlgid de la crisi, i els familiars tenen prohibida l’entrada a l’hospital. “Érem uns privilegiats, vèiem coses que els familiars no podien”. El resultat són unes 200 hores de gravació, que en la feina d’edició han quedat reduïdes a 3 hores. Una feina composta pràcticament al 100% des de la ciutat.
Lluís Domingo ha comandat els grafismes, la direcció de fotografia és obra de Jannes Jacob,
Jordi Rossinyol s’ha encarregat de la gravació de so en directe,
Joaquim Badia ha gravat la banda sonora amb la Royal Collage de Londres…
Així mateix, la vida real i la tasca documentalista s’entrellaça:
Aniol Riba, cantant d’Ovella Xao (i amic de Colomer), canta per animar el seu pare (Eduard), hospitalitzat i un dels personatges de la minisèrie. A més a més, el cantant
Oriol Padrós, que s’ha fet famós al programa
La Voz d’Antena 3, versiona el tema de Riba.
El camí per arribar fins a HBO i El Terrat
“Necessitàvem un padrí”, explica Barceló. Un partner amb qui fer créixer el projecte. De forma que s’associen amb la productora
El Terrat, la qual té capacitat de finançament i un potent departament legal (amb el qual demanar infinitat de permisos comercials). Feta l’aliança, es presenten al
Festival Docs de Barcelona i entaulen converses amb diferents distribuïdores. “Però HBO ho va veure claríssim des del primer moment”, diu Barceló.
I Colomer hi afegeix: “Van rebre desenes de propostes relacionades amb la Covid i es van quedar amb la nostra”. De fet, han comprat el producte i els drets, de forma que és oficialment una sèrie
HBO Originals. “És molt fort: al juny estàvem calculant les pèrdues econòmiques que hauríem d’assumir si no el veníem, i a l’octubre estàvem signant amb HBO. Dat i beneït. Només quedava fer el visionat previ amb les famílies, per tal que tothom se sentís a gust amb el que es mostra.
[caption id="attachment_170722" align="aligncenter" width="790"]
Moment de gravació de la sèrie/ CEDIDA[/caption]
“Mostrarem a Europa la seva imatge, així que necessitàvem, d’alguna manera, que tothom hi estigués còmode”. I ningú va aixecar la mà.
