Emma Saura ha passat de ratolí a princesa. Quan tenia 9 o 10 anys, va pujar a l’escenari de Joventut de la Faràndula per representar Ratatouille, mentre que la temporada passada va ser la gran sorpresa en el paper de La Sireneta, que es torna a representar fins al 22 de març. Entremig, aquesta estudiant d’ADE de la UAB ha participat a diferents obres de la companyia, com El préssec gegant i La Bella i la Bèstia.
Havies fet mai un paper protagonista com aquest?
No! De fet, els companys em fan broma dient que he entrat per la porta gran! Perquè he saltat de figurant o del cos de ball a fer de protagonista, i entremig mai he fet un paper secundari.
Com és La Sireneta d’Emma Saura?
De quin caràcter l’has dotat? La Sireneta és una noia molt inquieta, amb molta empenta i amb caràcter, per això decideix descobrir el món exterior, tot i que el seu pare no ho vol. Alhora, la seva curiositat és molt innocent.
I què ens ensenya sobre el món?
No necessita el príncep per ser feliç i acabar bé. L’obra ha estat adaptada una mica respecte la història d’amor de Disney, en què la princesa s’enamora del príncep. Ho hem volgut convertir en una història d’amistat. Ella va pel seu compte i coneix un noi que li crida l’atenció, però busca ser-ne amiga.
Li surt bé ser atrevida?
Un missatge que ens dona la Sireneta és que a vegades fa una mica de por fer el salt, però val la pena atrevir-s’hi. Ella l’acaba fent i li surt bé. Li explica el motiu de les seves accions al Tritó, que és el seu pare, i ell ho entén. Aprèn a deixar-li llibertat per prendre les seves decisions.
Quins són els reptes del teu paper?
És un paper que passa per moltes etapes: té el punt d’amor, de ràbia i de tristesa. També és un personatge que requereix molta consciència corporal, perquè durant tot el segon acte és muda. Fa un pacte i li treuen la veu. Llavors requereix molta expressió corporal i molt control del cos. També hi ha una part en què l’espectador ha de creure’s que la Sireneta ha d’aprendre a utilitzar les cames per primer cop, perquè sempre ha tingut cua. Com a actriu, he hagut d’aprendre a no caminar!
Què és el que t’ha costat més?
Crec que porto bé la dansa, mentre que potser el cant és el que més m’ha fet por perquè és el primer cop que cantava sobre un escenari. Hi ha molta gent que, després de l’espectacle, em deia: “No sabia que cantaves!”. I jo deia: “Bé, de fet, jo tampoc!”. No havia cantat mai en públic. Va ser un repte per mi.
Per ser una companyia amateur, teniu una afluència de públic que qualsevol producció professional cobejaria (la temporada passada, només amb la Sireneta van ser 5.300 espectadors). Com et fa sentir això?
Crec que som molt afortunats de tenir el Teatre de la Faràndula, que té espai per més de mil persones. Tot i que el teatre no és nostre, el fet que l’Ajuntament ens el deixi utilitzar per les nostres produccions és un regal, perquè hi ha molt treball darrere les obres i això permet que pugui venir el màxim de gent possible a veure-les.
Quant treball hi ha a darrere de l’obra?
Hi ha mesos i mesos de treball. Ara estem fent la segona temporada, en què ens coneixem bé l’obra i no cal començar a treballar amb tanta antelació, però la primera temporada vam començar uns 6 mesos abans, més o menys. Va per fases. Primer comencen els personatges de text i després es van incorporant els números musicals. Però hi ha molt treball d’actor, vocal i de dansa. Per sort, estic molt ben acompanyada, des del minut zero vaig sentir molt suport dels meus companys.
Es nota a l’escenari?
És molt important tenir bon rotllo i crear bon ambient amb els companys perquè és una de les claus perquè tot surti bé a l’escenari. Si l’ambient és bo darrere l’escenari, a davant l’escenari encara és millor. La complicitat es nota. He rebut ajuda per part dels directors, però també per part d’actors i de companys que m’han ajudat amb l’expressió corporal i amb el treball vocal per cantar.
Tens ganes de provar-te en altres papers a dalt de l’escenari?
El paper estrella que l’Emma petita somiava és el de Rapunzel, que és la meva princesa preferida. Seria el paper dels meus somnis, en l’àmbit Disney. Té un caràcter similar a la Sireneta, que m’han dit que m’encaixa.
Sí? Què és el que compartiu del caràcter amb la Sireneta?
Ho hauries de preguntar als directors, això! Només sé que em van dir: “Veiem la Sireneta en tu”.
