Fa molt temps que Xavi Vendrell ha deixat enrere BB Sin Sed, el grup amb què es va fer un nom en l’escena rockera d’Espanya els anys 80. “Ja no som els mateixos. I potser hem perdut seguidors pel camí, però la gent no pot pretendre que tinguis 20 anys tota la vida. Ja no faig la mateixa música, ni les mateixes lletres. Seria patètic si volgués tenir aquesta edat”, dispara. L’artista de Sabadell es troba en un moment prolífic, tant escrivint cançons encara inèdites a títol individual, com amb el grup Sed de Mal, amb què acaba de publicar el disc La catástrofe.
Són cinc cançons que suposen una segona part musical de La belleza (2025). Després de presentar l’àlbum a sales de Madrid, Barcelona i Logronyo, l’estrenaran a la seva ciutat, aquest divendres en un assaig obert a Groove, el local d’assaig (carrer Rocafort, 46). A més de Vendrell (cantant i lletrista), el grup està format per Feliu Pla (bateria), Mikel Figuerola (composició i guitarres), Albert Mas (baix) i Javi Rodríguez (guitarres).
“La bellesa, i sobretot l’excés d’una cosa maca, degenera en catàstrofe”, sosté Vendrell, per explicar la continuïtat entre els títols i les cançons dels dos àlbums. En la seva música hi reconeix “el món fosc” de poetes francesos i d’Edgar Allan Poe, que va començar a llegir des de molt petit, i de músics com Nick Cave i Joy Division. La sensibilitat lírica, les atmosferes ombrívoles i introspectives, l’angoixa inherent a l’existència.
“És un disc gravat d’una manera més crua, en directe des de l’estudi, i després amb un parell de capes”, explica el compositor Mikel Figuerola. “És un so guitarrer, rocker, amb moltes dinàmiques, que creix i decreix”, afegeix el també guitarrista.
Sobre les lletres que compon, Xavi Vendrell apunta: “A les cançons generalment parlo de coses que em turmenten, com el pas del temps, la mort i les relacions”. Té força present els anys que li queden a dalt de l’escenari, malgrat queamb la seva encara són un bon grapat: “Penses que això s’acaba, que em queda menys vida de la que he tingut. S’ha d’aprofitar i fer tots els bolos que es pugui”. Un concert va molt més enllà de la veu: “És una cosa molt física que necessita tot el cos”.
Les cançons de ‘La catástrofe’, comentades pel lletrista Xavi Vendrell:
El carro de la sangre
“Va néixer com una balada, lenta i tranquil·la, i es va convertir en tot el contrari, és una cançó esverada amb moltes capes d’instruments. Recorda a les cançons espanyoles dels anys 60”.
Desnudas bien mi corazón
“Té un temps i l’hem tocat molt. A moments és ràpida i després passa a ser lenta. Parla d’una relació complicada”.
Nada parará a este sucio tren
“Parla de com una amistat infantil es torna en una relació més complicada”.
Contienes el universo
“Ens ha portat a una altra dimensió molt curiosa, psicodèlica, perquè la cançó s’enrosca en ella mateixa. T’explota. Ens ha obert horitzons, no ho havíem fet mai”.
El combate de los amantes
“És de les que més m’agraden. És complexa d’estructura, suau i intensa”.
Solo contra Dios
“És de les més senzilles i clàssiques, un rock and roll accelerat en què es repeteixen motius amb la guitarra.
