Si les exposicions maridessin amb una cançó, avui tocaria escoltar
Antes que el mundo se acabe. Estem al maig del 2020, a punt de sortir del confinament global, quan el cantant de Calle 13 publica aquest tema.
Un fil invisible connecta els versos de
Residente amb l’exposició
Apocalipis Now, recentment inaugurada a l’Acadèmia de Belles Arts. L’artista, Nathalie Rey, proposa tres instal·lacions que visualitzen camins per la fi del món –almenys, tal com l’entenem avui dia–.
https://www.diaridesabadell.com/2020/04/18/animals-i-flora-a-la-ciutat-ells-o-nosaltres/
La primera –i potser més potent– es diu
Estat de Setge i ens mostra una ciutat envoltada d’animals. Amants de la destrucció de les ciutats com som els espectadors del segle XXI (especialment si és
Nova York), ens queda el dubte: els animals venen a envair la ciutat o senzillament volen recuperar el seu espai?
Rey s’acosta a temes durs amb l’estètica d’un conte infantil
No cal res més que mirar enrere i tornar a visualitzar els ànecs del parc Catalunya passejant tranquil·lament per l’Eix Macià. Fins i tot entrant a la botiga de Benetton! Cabirols al riu Ripoll, l’estrepitós pul·lular dels ocells a cada pati de Sabadell...
[caption id="attachment_171527" align="aligncenter" width="700"]
Insòlita estampa a l'Eix Macià, duraNt el confinament / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
“Vaig desenvolupar la idea durant el confinament”, explica Nathalie Rey (
Saint Germain en Laye, 1976). “M’agrada acostar-me a temàtiques dures a la meva manera, com si fos un conte”, afegeix. A més de la maqueta a terra, hi ha afegit un “fals
streaming” que amplifica la imatge i n’augmenta l’escala, precisament a la de la mirada humana. També l’acompanya d’un llibre infantil que emet sons d’animals.
Fukushima
La segona intervenció és una col·lecció de dibuixos fets a llapis que representen el desastre nuclear de
Fukushima (al Japó, l’any 2014). “Volia mostrar el fet radioactiu, però són unes imatges que generen distanciament, que no ens toca de tan de prop”, explica Rey.
Així que introdueix un element aliè, que contrasta i crea un xoc visual (i emocional): la imatge siluetada i a color d’un peluix infantil. “Aquell amb el qual jugaven les meves germanes petites”, desxifra l’artista.
[caption id="attachment_171529" align="aligncenter" width="700"]
Sèrie de pintures Fukushima / LLUÍS FRANCO[/caption]
De fet, l’estètica de la fragilitat i la innocència li serveixen com a estratègies per introduir la condició emocional en la dimensió política.
Finalment, presenta
Liquidació per tancament, una intervenció sobre les estratègies comercials a les ciutats, amb els animals altra vegada com a protagonistes. En aquest cas, els ossos. “És una obra que s’ha anat generant sense que jo sabés quina seria la forma final que tindria”, reconeix Rey.
I és que la instal·lació té com a origen una conversa real de
WhatsApp entre la mateixa Rey i un amic seu. El conjunt de la mostra està comissariada per Mercè Alsina.
https://www.youtube.com/watch?v=FJi3EgUMb4k
