D’altra banda, el 1912 es van premiar el Primer temps d’una sonata, de sostingudes tensions lisztianes. I també, la Sonata: iniciada per un arabesc scarlattià, amb una fuga de ressonàncies bachianes com a culminació del segon moviment i que, en l’últim, presenta un caràcter improvisatori en la figura d’efecte circular exposada amb gran lleugeresa i regularitat d’atacs amb què la pianista menorquina aconsegueix un legato divers i varietat tímbrica.
Quelcom igualment perceptible en els Quatre estudis del 1933, la darrera composta per a piano, que combinen l’ambició artística amb el treball tècnic. En destaca el quart, Tema i 6 variacions, que li valgueren un altre premi de composició que s’afegí als diversos assolits al llarg de la seva carrera, tal com explica la mateixa Isabel Fèlix en l’article de booket d’aquest primer enregistrament mundial.
ARA A PORTADA
-
Ja és obligatori registrar el patinet elèctric a la DGT: els nou punts clau sobre la nova mesura Jan Cañadell Puigmartí
-
Una mala primera meitat i un nefast arbitratge priven el CE Sabadell del triomf Marc Segarra Rodríguez
-
-
-
La Crida denuncia l’abandonament de la Casa Grau i rebutja la seva concessió al Banc Sabadell Redacció
Columna Música recupera l’obra per a piano de la compositora Margarida Orfila
- La Generalitat implanta el nou impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles
- Albert Ferrer Flamarich
- Musicògraf i historiador de l'art
Publicat el
26 de març de 2021 a
les 20:49
En ocasió del 50è aniversari de la mort de la compositora menorquina Margarida Orfila (1889-1970), pionera del noucentisme musical, la discogràfica sabadellenca Columna Música i la pianista Isabel Fèlix van enregistrar aquest disc amb obres pertanyents als seus dos períodes creatius dividits pel silenci entre 1912 i 1929.
D’aquest darrer any data l’Scherzo Op. 22, un exercici de bravura de textures denses amb un notable treball de la mà esquerra. I també, les miniatures Petites semblances Opus 24 dedicades als seus fills, la cinquena de les quals presenta un caire jovial i de dansa. La primera, en canvi, s’assimila a un nocturn chopinià en la lliure expressió, calmada, elegant i tendre gràcies al fraseig cantable amb què Isabel Fèlix s’ajusta a la riquesa del romanticisme centreeuropeu i, en particular, hereu de Schumann predominant en aquesta suite.
D’altra banda, el 1912 es van premiar el Primer temps d’una sonata, de sostingudes tensions lisztianes. I també, la Sonata: iniciada per un arabesc scarlattià, amb una fuga de ressonàncies bachianes com a culminació del segon moviment i que, en l’últim, presenta un caràcter improvisatori en la figura d’efecte circular exposada amb gran lleugeresa i regularitat d’atacs amb què la pianista menorquina aconsegueix un legato divers i varietat tímbrica.
Quelcom igualment perceptible en els Quatre estudis del 1933, la darrera composta per a piano, que combinen l’ambició artística amb el treball tècnic. En destaca el quart, Tema i 6 variacions, que li valgueren un altre premi de composició que s’afegí als diversos assolits al llarg de la seva carrera, tal com explica la mateixa Isabel Fèlix en l’article de booket d’aquest primer enregistrament mundial.
D’altra banda, el 1912 es van premiar el Primer temps d’una sonata, de sostingudes tensions lisztianes. I també, la Sonata: iniciada per un arabesc scarlattià, amb una fuga de ressonàncies bachianes com a culminació del segon moviment i que, en l’últim, presenta un caràcter improvisatori en la figura d’efecte circular exposada amb gran lleugeresa i regularitat d’atacs amb què la pianista menorquina aconsegueix un legato divers i varietat tímbrica.
Quelcom igualment perceptible en els Quatre estudis del 1933, la darrera composta per a piano, que combinen l’ambició artística amb el treball tècnic. En destaca el quart, Tema i 6 variacions, que li valgueren un altre premi de composició que s’afegí als diversos assolits al llarg de la seva carrera, tal com explica la mateixa Isabel Fèlix en l’article de booket d’aquest primer enregistrament mundial.
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
Popurri arrenca a Sabadell amb una tarda d’art i música compartida
-
Cultura i oci
Els Mourelo, una família unida per l’amor pel rock
-
Cultura i oci
“És molt important que els nadons visquin les arts escèniques”
-
Cultura i oci
El concert que hauria emocionat Jordi Roca i Tubau
-
Cultura i oci
L’òpera ‘Push!’ torna a la Faràndula: un supervivent de l’Holocaust pot creure en la bondat?
-
Cultura i oci
Rabassaires, un celler únic que elabora vi a Sabadell