Una equivocació fortuïta a l'hora d’autoritzar un grafiti a la porta de la
Casa Grau, a la
plaça del Gas) ha provocat un petit terratrèmol. El mural ha estat finalment repintat i tapat pel mateix Ajuntament. Tanmateix, el grafiti de
Gerard Torres Sanmartí (Sabadell, 1987) ha aconseguit posar el focus mediàtic en l’estat de degradació que pateix la Casa Grau.
No és
peccata minuta: es tracta d’un edifici de titularitat pública, en plena zona per a vianants de la ciutat i està catalogat dins l’inventari del patrimoni arquitectònic. I, per tant, gaudeix de protecció.
El rebombori suscitat ha fet que fins i tot s’hi posicionés l’alcaldessa,
Marta Farrés, qui confirma que el seu equip de govern estudia un pla d’usos. “Es troba en un estudi molt inicial”, explica a aquest Diari. “Està clar que per ubicar-hi qualsevol equipament, necessita una inversió econòmica prèvia bastant elevada”, afegeix.
La Casa Grau obre, de fet, el debat sobre l’estat del patrimoni a la ciutat. Farrés opina així: “Jo aposto per no comprar més coses, no augmentar el nostre patrimoni. Millor rehabilitar el que tenim. Perquè després conservar el que ja tenim també té molt de cost econòmic”.
[caption id="attachment_186400" align="aligncenter" width="560"]
Així va quedar el grafiti / DS[/caption]
De fet, és un debat que connecta, per exemple, amb la polèmica al voltant de les oficines municipals que s’instal·laran al
Vapor Píssit, en detriment de l’hipotètic
Museu de la Indústria Tèxtil de Sabadell. Patxi Ocio sosté que la Casa Grau podria ser un bon espai on derivar dependències municipals, atès que l’edifici contigu ja alberga les oficines de l’
Atenció a les Urgències i Emergències Socials (SUES), servei integrat a la regidoria d’Acció Social. “Som conscients que no tot nou equipament es pot destinar a cultura, és clar”, afegeix. En tot cas, Ocio sosté que “els espais morts de la ciutat” necessiten nous usos.
Parla el grafiter
Mentrestant, l’involuntari protagonista de la polèmica, Gerard Torres Sanmartí, reconeix la seva satisfacció pel rebombori provocat. El mateix grafiter entén els arguments i accepta amb naturalitat que s’hagi esborrat, de la mateixa manera que s’alegra que també hagi servit per situar el focus en l’estat de conservació de la casa. “I si ara pinten la porta, ja posats podrien pintar tota la resta de la façana”, afegeix.
El debat, de fet, va arribar fins al ple municipal de dimarts al vespre, després que s’interpel·lés l’alcaldessa. I fonts de la regidoria de Cultura reconeixen que va ser una errada de coordinació.
[caption id="attachment_186401" align="aligncenter" width="700"]
Interior de la Casa Grau / DS[/caption]
