Marina Gatell, actriu sabadellenca: " 'Dos' és una al·legoria una mica perversa sobre l'emancipació"

Dos desconeguts es desperten despullats i cosits per l'abdomen en un llit. No saben com han arribat fins allà ni per què es troben en aquesta situació. Amb aquest punt de partida comença el thriller Dos, dirigit per Mar Targarona, i interpretat per l'actriu sabadellenca Marina Gatell i l'actor barcelonès Pablo Derqui. La pel·lícula es va estrenar el passat divendres 23 de juliol i a Sabadell ja es pot veure als Cines Imperial . Parlem amb la Marina sobre el seu personatge, la Sara, i sobre els símbols que transmet aquesta nova i inquietant producció cinematogràfica. Avui s'estrena Dos. Com la definiries en una frase? Com a símbol és una pel·lícula molt suggerent, és resolutiva i la definiria com una al·legoria una mica perversa sobre l'emancipació. Com és la Sara, el personatge que encarnes? La Sara té aquesta ferida que tenim tots de buscar la distància justa tan emocional com física, i paga un preu molt alt perquè l'estimin. Està ficada en una relació on hi ha maltracte i afers paternals. Quan es troba en aquesta situació -despertar-se enganxada a un desconegut- culpa l'altra persona, està desorientada, i comença a dubtar de sí mateixa. La pel·lícula és un recorregut d'ella cap aquesta emancipació i empoderament. Comença sent molt submisa i es va empoderant per poder sobreviure. Dos parla d'aquesta transformació tan necessària com a dona i convida a moltes reflexions. Són símbols molt universals. [caption id="attachment_191550" align="alignnone" width="467"] 'Dos' tracta temes com l'empoderament i l'emancipació / CEDIDA[/caption] En una entrevista amb el D.S. el mes de març, deies que quan acabi la pandèmia hi haurà una explosió de produccions creatives. Ens estem acostant a aquest moment? Crec que déu ni do. Amb l'entrada de les plataformes digitals que estan posant la fantasia a les llars s'està veient que són generadores de recursos, que és el que falta per tirar endevant moltes idees que abans quedaven al calaix. No crec que el cinema mori, però crec que estem una mica atordits. Va haver-hi una explosió creativa molt gran i tot i que hi ha un desànim general aquell entusiasme està donant fruit. Els personatges de Dos fan moltes hipòstesis, com nosaltres amb la pandèmia. L'invisible posa en escac a lo visible. No sabem res i ens hem de declarar ignorants, si no ens hi creiem definitivament. Parlant de plataformes digitals. Estàs rodant una sèrie amb HBO des del mes de juny. Com està anant el rodatge? El rodatge va bé. És una sèrie que es diu Garcia que té molta acció. Va d'un superagent que va crear Franco i que estava adormit sota d'una cripta al Valle de los Caídos. Hi ha molt d'humor, aventura i acció. El rodatge és impressionant en aquest sentit. El director, Eugenio Mira, és molt bo i és increïble veure'l treballar. Serà una sèrie peculiar. Quins plans de futur tens, ara que la cultura torna -a poc a poc- a despertar? Com vaig dir el mes de març, seguiré amb la sèrie i amb el meu projecte Queengs of Kibera y el secuestro del sol, amb nens que viuen als carrers de Nairobi. A l'estar confinats, l'haurem de començar una mica des de zero. Els nens em pregunten cada setmana que quan fem la pel·lícula, i a mi se'm trenca l'ànima. Per altra banda estic treballant en una altra sèrie sobre un vaixell original del 1914, que es dirà Lost & Found.