Una afició que canvia: “Abans el camagroc no es collia i ara està de moda”

El proper divendres 29 d'octubre es presenta Bolets del Vallès (La Llar del Llibre, 19 h), una guia divulgativa confeccionada per Albert Marin.  “No és que el Vallès sigui una zona on en trobis molts, de bolets. Gran quantitat no n’hi ha i la gent se’n va a altres comarques”, reconeix d’inici Marín, metge jubilat de l’Hospital Taulí. “Ara bé, sí que és de gran qualitat: Per la textura, per l’olor. Diria que són dels millor del món”, exclama Marín. “A d’altres indrets o són molt sorrencs, són aigualits, o han passat per càmera frigorífica…”, sosté.  I quins són els bolets propis de l’Occidental? Al Vallès no hi ha bolets exactament propis, però sí bastant comuns aquí. “De ceps no se’n troben, per l’escassa altura. En canvi, tenim alzinall, que és d’una qualitat semblant”. Tampoc tenim sabateres, que són molt apreciades al Montseny, però sí llengues de bou (que podria ser l’equivalent). Tampoc s’hi pot trobar llenega blanca, però sí llenega d’alzina. Tampoc tenim pinetells de calceta, donat que surten a zones de pi roig  (i aquí no n’hi ha). Però els pinetells d’aquí també són força bons. Tota manera, com a tot arreu, els bolets més preciats al Vallès i a Sabadell també són el rovelló, la llenega negra, el camagroc, el fredolic i el rossinyol. “En aquest sentit, l’afició micològica a Sabadell és com la de la resta de Catalunya”.  [caption id="attachment_198731" align="aligncenter" width="700"] Albert Marín, a la redacció de DS / VICTÒRIA ROVIRA[/caption]

Gustos diferents

A més a més, cal entendre que els gustos són diferents a cada comarca. “Al Matarranya en tenen un de gust amargant, però allà el couen i després el posen per tot”, sosté Marín. “O l’apagallums: Aquí passa desapercebut, però a França va molt buscat”.  Gabriel Marquès, aficionat boletaire que acompanyara Marín en la presentació del llibre, divendres vinent, també posa un exemple molt gràfic: “Abans el camagroc no es collia. I ara, està de moda! Doncs és com el pollastre, que abans era per Festa Major i ara és menjar de cada dia”.  Així mateix, s’ha posat de moda la trompeta de la mort (que en molts casos és de conreu), i que es pot trobar fàcilment tant a parades de mercat com als menús de restaurant. L’ou de reig, igualment, viu dies d’èxit, tot  que és molt escàs i va molt buscat.   

Programes de TV3

Gabriel Marquès també introdueix un altre debat, sobre la massificació dels boscos i la muntanya: “Hi ha dues èpoques al món boletaire. Abans del programa de Tv3 Caçadors de bolets i després”, enraona amb un punt polèmic. “De la mateixa manera que els boscos han tingut dues vides: Abans de la Covid i el confinament… i després”.