“Potser l’única cosa que pretenia és brindar un sentit homenatge a una època, –la de la meva adolescència– uns anys, una ciutat, i soberetot a la seva gent”I las foscor?”Nosaltres vam pagar per ser la primera generació que consumia heroïna. No hi havia informació, ni es coneixia gaire”, explica. Caminaven pel wilde side de Lou Reed. El camí salvatge. “Llavors es deia allò de mor jove i deixa un cadàver bonic. Volíem experimentar-ho tot”. La perillositat la van notar al de poc temps. “Però quan la vam notar, ja érem esclaus”, sosté. I afegeix: “Molta gent s’hi va quedar. La gent amb poc recursos, especialment”, diu. Altres van poder-ho trampejar, tot i haver estat quasi deu anys enganxat al camí del cavall.
ARA A PORTADA
-
Esports El CE Sabadell no troba el camí del gol i s'ha de conformar amb un punt davant de l'Andorra Marc Segarra Rodríguez
-
Cerdanyola del Vallès Més de 300 dies i 400 positius després: quan tancarem el capítol de la pesta porcina? Marc Béjar Permanyer
-
Cerdanyola del Vallès Josep Solé: "Capturar tots els senglars de la zona és l'única manera de tancar l'episodi de la pesta porcina" Marc Béjar Permanyer
-
-
Sabadell "Quan una comunitat s’organitza, és capaç de fer coses enormes": l’Escola Concòrdia es recupera després de les pluges Redacció
- El Club Natació femení de vòlei cau a Les Naus (1-3)
Publicat el
18 de desembre de 2021 a
les 07:30
Actualitzat el
18 de desembre de 2021 a les
09:43
Tot estava per fer en aquella Sabadell de finals dels anys 70. Franco morí i molts encetaren el xampany. S’obrien portes d’esperança. Grans expectatives. I allà, en el bell mig, es trobava Carles Edo Marzal.
Nascut a Horta, aquest barceloní es va traslladar a Sabadell amb 17 anys. N’hi viuria tres més, abans de partir a França i altres indrets. Però d’aquell temps van quedar uns records que ara l’han servit com a inspiració per la seva novel·la Las libretas olvidadas, que va presentar dijous al restaurant Al canto que va de canto.
Malgrat ser ficció, funciona com a estructura paral·lela a les seves vivències. Un home de 60 anys, avorrit en el confinament de la Covid, troba unes llibretes que havia escrit quan tenia 17 anys. “De fet, trobo que per tenir aquella edat, empràvem un llenguatge molt adult, perquè llegíem Kafka i aquell tipus de novel·la introspectiva”, explica Edo Marzal.
Una sèrie cartes que succeïxen en el temps. Però que s’acaben abruptament. En el precís instant que entra l’heroïna a la seva vida. “És cert que aquest passatge és foscor, però en el llibre també hi ha molta llum”, matisa l’escriptor. Anem a la llum: “Eren temps de ments molt obertes, tolerants. Anàvem contracorrent. Teníem molts somnis i moltes ganes de passar-nos-ho bé”.
Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Cultura i oci
Tot és dolç amb Rodney Homar
-
Cultura i oci
Jordi Campoy: "Els defectes, lluny de fer-nos imperfectes, ens fan únics"
-
Cultura i oci
El Diari de Sabadell rep la Batuta d’Honor de Joventuts Musicals
-
Cultura i oci
‘Uptime’, una reflexió sobre la pèrdua de privacitat
-
Cultura i oci
Òscar Lanuza: "En temps d'immediatesa, cada vegada hi ha més gent que busca una experiència com l'òpera"
-
Cultura i oci
Quan les dents de l’avi esdevenen una joia