“Sempre escric sobre marxar, quedar-se, retornar, migrar...”

“I si marxessis?”. Vicenç Villatoro tan sols tenia 23 anys quan va publicar la seva primera novel·la. I aquesta és la primera frase del llibre. Com si d’una predicció històrica es tractés, ha definit el seu univers literari i l’ha acompanyat durant tota la seva carrera. “Sempre he escrit sobre el fet de marxar, quedar-se, retornar, emigrar... Temes lligats a la identitat del que som, del vincle amb la terra, la infantesa…”.  I en aquest esquema es mou també Tren a Maratea (Editorial Proa), la nova novel·la d’un dels escriptors de Terrassa més premiats i consolidats, que presenta a La Llar del Llibre de Sabadell. Narra el viatge de retorn que fa un home gran al seu poble d’origen, en aquest cas Maratea, un poble al sud d’Itàlia. “Com que no m’agrada escriure sense conèixer del que parlo, fer aquesta novel·la em va possibilitar fer vacances a Corfú, Trieste, Maratea...”, explica Villatoro. “De Nàpols en avall són escenaris molt suggestius”, diu, mentre recorda entre riures el film Benvinguts al Sud (ambientat precisament en el sud italià). “Com el ciutadà milanès que ha d’anar a treballar al sud i pateix, doncs jo trobo que és preciós”. Tant és així que d’aquí un mes hi farà un nou viatge, ara amb dos dels seus deu nets.  Partisans de la II Guerra Mundial Són escenaris terriblement suggestius, sosté Villatoro. Com el protagonista de la seva narració, que va marxar en temps de guerra (la Segona Guerra Mundial) per lluitar al bàndol dels partisans. Una història imaginada, aquesta que presenta ara, després de la llarga excursió de 14 anys que ha fet amb la trilogia L’home que se’n va, El retorn dels Bassat i La casa dels avis. “Em volia desencotillar, després de diferents treballs construïts sobre la idea de la veritat i, per tant, en una tasca de recerca i investigació de documents exhaustiva”.. I tornar a inventar”, explica. De fet, Tren a Maratea té un altre gran contrast amb els seus anteriors treballs: la llargària. De llibres de 500 pàgines, passa al que es podria denominar novel·la curta, cuinada arran del confinament. “I només per la llargària, sinó per l’estructura de la novel·la”, diu. I afegeix: “És una decisió volguda. En contraposició a una cosa, he anat al pol oposat”.