TV3 estrena 'Fugir', del sabadellenc Fèlix Colomer

Sense ficció de TV3 estrenarà Fugir, aquest dimarts a les 22.05 h. El sabadellenc Fèlix Colomer segueix sis germans ucraïnesos quan emprenen el camí cap a Catalunya fugint de la guerra. Els més grans, dos bessons de setze anys, fan de pares i guardians dels petits. Ells ja havien vingut moltes vegades, amb famílies d’acollida que els estimen com a fills. Però aquest viatge és diferent: ara són refugiats, de retorn incert. Tot seguit, a les 23.15 h, Sense ficció reemetrà Sasha, òpera prima de Fèlix Colomer, que es va estrenar al programa El documental i que arribava amb gran èxit a cartelleres i festivals el 2016. Sasha retrata el mateix protagonista de Fugir, quan encara era un nen i el seu poble d’Ucraïna era lluny de la guerra. Fugir és una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració d'El Terrat (The Mediapro Studio).

'Fugir', un documental amb segell sabadellenc

5 de març del 2022. Níkopol, Ucraïna. Fa deu dies que va començar la invasió russa. Un centenar d'infants pugen de nit als autocars amb què TANU, una petita ONG nascuda a Terrassa, els portarà a Catalunya. Els espera un viatge de 3.500 quilòmetres, travessant tot Europa. Entre ells, els germans Smyshliaiev: Sasha i Vitalik, bessons de 16 anys, els toca cuidar, protegir i calmar les pors dels altres: Ruslan, Denis, Artion i Alona. A casa han deixat la mare, l’Olga, que acaba de tenir una nova filla, i el padrastre, a qui encara no han cridat a la guerra. Per als petits, tot és nou i fa por: les notícies de la guerra, anar pel món amb una maleta, viatjar a un lloc desconegut on parlen una llengua estranya. Saben que els espera a cadascun una família d’acollida diferent. És el primer cop que surten de casa: l’Artion i l’Alona, que també són bessons, no s’han separat mai. Per als tres grans, Sasha, Vitalik i Ruslan, Catalunya no és un lloc desconegut. Fa molts anys que hi viatgen als estius i per Nadal, convidats per les famílies d’acollida, que els tracten com a fills. El 2016, aquests germans -en especial en Sasha- van protagonitzar un altre documental d’en Fèlix Colomer sobre la seva doble vida d’infants, a Ucraïna i a Catalunya, anomenat precisament 'Sasha'. Des d’aleshores han crescut molt, però l’afecte entre ells i envers la mare, l’espontaneïtat i la mirada entre tendra i rebel no han canviat gens. Entre ells, els grans fan servir el català per parlar sobre la guerra i no espantar els més petits. Parlen d’allistar-se per defensar la pàtria, que és casa seva. Hi ha silencis, abraçades i ulls plens de llàgrimes que no es volen deixar caure. El Sasha ensenya la seva germana a dir “aigua”, “núvols”, “aplaudir”. Li diu que la trobarà a faltar, però que no passa res, “perquè som una família, oi?” Un lligam invencible de família i protecció mútua, en un grup de germans que són fills de tres progenitors diferents. Les converses entre els petits mostren tot el que saben i han sentit els últims dies sobre la guerra, malgrat que els grans intenten amagar-los-ho. L’Alona i l’Artion juguen, a l’autocar: “Ara, tu ets Rússia i jo Ucraïna”; “ara, tu ets Ucraïna i jo soc Rússia.” Les baralles entre els petits, el mal humor i el cansament posen a prova la paciència del Sasha i el Vitalik. El “demaneu-vos perdó i abraceu-vos” no acaba de funcionar. L’Alona aprèn dels germans grans a cantar el 'Sol, solet'. A les parades, el Sasha i el Vitalik fumen i escolten rap. Serveixen el sopar als seus germans, sobretot que no deixin de menjar. Els nens es pregunten com serà la casa on van, si hi haurà bosc, com a Níkopol. A mesura que s’acosten al destí, creix la inquietud. L’Alona entra plorant a Barcelona. Un cop al Vallès, cadascun ha anat a una casa diferent: alguns, a Terrassa; uns altres, a Sabadell. Els nous pares d’acollida de l’Artion, el Carlos i l’Eva, estan tan neguitosos com el nen. La Rosa i l’Armand, que fa deu anys que acullen en Sasha, i la Clara, la mare d’acollida d’en Vitalik, estan feliços de retrobar-los. “És la primera vegada que estàs aquí i que no sabem quan tornaràs, pot passar qualsevol cosa…”. Quin és el teu somni, Sasha? “Que la meva mare vingués aquí.” Ni la guerra ni l’adolescència han canviat el tarannà franc i afectuós d’en Sasha: aquí, jugant al futbol amb els amics de Sabadell, o sopant amb la seva família catalana, se’l veu talment com a casa. Però també enyora el seu poble i la seva mare, que són a Ucraïna, i pateix pel que hi pugui passar. Les imatges del futur s’han desdibuixat: ara pensa a tornar a Ucraïna per lluitar, ara pensa a quedar-se. En parla obertament amb els pares i els germans d’acollida, i també a l’institut, on retroba en Vitalik. Trigaran un mes a tornar-se a trobar-se amb els germans petits, escampats per cases on no tots són tan feliços. L’Artion, malgrat els esforços dels seus pares d’acollida, lluita amb una llengua que encara no entén i li costa anar a escola. A l’Alona també: ella encara plora sovint i mira les notícies d’amagat. Al Denis li estan buscant una família nova, no s’ha adaptat a la que li va tocar. Les abraçades i petons que es fan, quan per fi es reuneixen, ens commouen i ens conforten com a ells. Sabem que sobreviuran, perquè són nens forts i s’estimen incondicionalment. Però també sabem, com ells, que cap criatura no hauria de viure l’aventura d’un èxode forçat. Fugir recupera set anys després l’entranyable Sasha del seu primer documental, ara ja adolescent. Una història commovedora d’amor fraternal en una situació límit, narrada amb la mateixa naturalitat dels seus protagonistes.