La pregunta fa enlairar els pensaments dels joves: com us imagineu el futur?
Això és el que va preguntar la companyia Mambo Project a postadolescents dels 15 als 17 anys de l’institut Narcisa Freixas per a inspirar-se amb les seves respostes per a escriure l’espectacle Jovent. “Què diries al teu jo del futur?”, van interpel·lar-los. L’obra de teatre aterrarà al Teatre Estruch, aquest divendres, en dues sessions, a les 20h i a les 22h. Precisament, la companyia ha estat preparant la posada en escena tècnica en una residència al centre artístic sabadellenc.
Com que els neguits sobreviuen molt bé als anys, els joves continuen assemblant-se molt. Aleshores, quan la companyia codirigida per Nina Solà Carbonell i Jordi Font Alonso escenifica Jovent, es produeix un interessant diàleg intergeneracional entre les cavil·lacions de joventut i la maduresa, ja empírica, d’entre el públic. “La gràcia és que qualsevol generació es converteix en un mirall. S’imaginen amb 20, 30, 40, 50 anys... I entre el públic hi ha la gent d’aquestes franges”, expliquen.
“És una proposta escènica divertida en què el públic viu una experiència immersiva, està a dins de l’espectacle. Així reflexionem sobre el pas del temps i la vida”, explica Font, codirector de la companyia. Comptar amb els joves de l’institut Narcisa Freixas, així com d’altres centres educatius, segons explica, va ser “una experiència enriquidora que va permetre copsar com pensen, què funciona i què no”.
“Quan vam preguntar als joves sobre el futur, ens interessava la part més personal”, comenta Font Alonso. En aquest sentit, diu, aquest exercici els va permetre adonar-se que “hi ha sentiments que naixen durant l’adolescència i que ens acompanyen tota la vida, com la por a la solitud: tindré amics amb qui passar-m’ho bé? Tindré parella amb qui compartir la vida?”, replica. “Els avis també es preocupen per la solitud, un sentiment que a vegades es desperta des de la joventut”.
Per aconseguir extreure aquestes reflexions sinceres, la companyia va utilitzar dinàmiques de grup. “Els fèiem pensar en una amistat imaginària. D’aquesta manera, podien expressar-se sense vergonya”, explica el codirector.
Els actors del a companyia tenen entre 65 i 70 anys, la qual cosa encara impulsa més el joc generacional. Són Philip Rogers, Mariona Casanovas, Francina G. Ars i Jordi Font Alonso. Com que és impossible portar els testimonis a cada escenari, els actors treballen amb la tècnica del verbatim, porten a l’orella un auricular amb la gravació dels joves. Mentre l’escolten, poden repetir tot el que diuen, amb la mateixa entonació i replicant les reaccions originals dels joves.
