Castellar-Sabadell-Terrassa, tria la teva aventura: dues hores per un viatge de nou quilòmetres

Fa molt temps que els usuaris del transport públic pateixen les deficiències d'un sistema altament sensible a qualsevol imprevist. L'últim exemple ha estat aquesta setmana, amb l'enèsima paràlisi de Rodalies que, de retruc, ha col·lapsat altres serveis com els d'autobús. Les línies ja tensades canalitzen l'augment d'afluència d'aquells que busquen una alternativa davant les darreres inclemències i la manca d'una perspectiva fiable.

Al Vallès Occidental, molts veïns no han tingut cap més opció que recórrer al vehicle privat per arribar a destinacions que, en molts casos, no superen la desena de quilòmetres. Trajectes curts com el de Sabadell a Montcada i Reixac que, amb l'R4 inoperativa entre l'estació de Sants i Manresa, queden fora de cobertura. L'aventura amb l'A1 porta fins a Fabra i Puig per, posteriorment, fer transbord amb la línia 320. Pel cap baix, més d'una hora per a un desplaçament que normalment es fa en mitja hora. Però no és l'única combinació vallesana que, sense el tren, veu augmentada l'estona per arribar a la parada habitual. Per anar a Cerdanyola, per exemple, toca pujar a bord d'un B2 que acostuma a anar al límit de la seva capacitat. Alguns passatgers denunciaven a les xarxes que altres viatgers havien de baixar abans d'hora, angoixats per la quantitat de gent. Algunes imatges no deixen marge a la interpretació. 

Entre Sabadell i Terrassa, el C5 també suma aquests dies nous adeptes que veuen incrementat el temps que habitualment dediquen al recorregut amb l'R4. Quan l'origen no és Sabadell, l'empresa es complica encara més. Per a aquells que prèviament hagin d'arribar a la ciutat procedents de punts com Sentmenat o Castellar, la durada es multiplica. I no són casos puntuals. Estudis recents, com el de l'Observatori Comarcal, destaquen que la majoria dels desplaçaments amb origen o destinació al Vallès Occidental són interns a la pròpia comarca –al voltant de tres de cada quatre, vora tres milions de moviments cada dia–. No tot és arribar a Barcelona.

Una experiència en primera persona

Amb aquesta anàlisi feta, afronto amb paciència el camí entre Castellar i Terrassa sense cotxe. Per a més inri, el trànsit per la C-1415a ha estat afectat per esllavissades en la carretera de revolts fins a la capital egarenca. En qualsevol cas, confio, agafar el C1 resultarà relativament senzill. Des de l'1 d'octubre, circulen cap a Sabadell expedicions cada vuit minuts en hora punta. "Merda!", observo. Aquest només para al nord. Primer revés. "El que va fins al centre trigarà uns 7 minuts", avisa el conductor. Menys del que es triga amb 'ferros' fins a Plaça Major i caminar cap a l'estació d'autobusos. Un cop constatat que la Renfe està tancada, les opcions són emprendre el camí a Sant Cugat (S2) i allà fer transbord fins a Terrassa (S1), o optar per l'alternativa viària. La primera suposa uns 40 minuts –vint fins a Sant Cugat i vint més fins a Terrassa–. La segona, amb el C5, implica un recorregut total de 21 parades amb una duració de tres quarts d'hora. Llàstima. Amb Rodalies són set minuts. 

El trajecte amb tren d'FGC fins a Plaça Major és ràpid. D'allà, camino a la recerca del C5, que ja m'espera. A un quart de deu, es posa en marxa, una hora després d'haver sortit de casa. Des de la segona parada, hi ha gent dreta que es va acumulant al passadís. La Marta Carramiñana es resigna, també dreta. "Normalment, faig deu minuts de tren i cinc caminant. Ara, una hora de bus i quinze minuts caminant fins a la feina. Cada dia és una aventura. Ahir, a l'entrada de Terrassa ja no feia parada perquè anava ple. Jo ja dono la setmana per perduda", expressa sense perdre un somriure estoic. Ella fins i tot agafa abans un bus a Can Puiggener. "Surto a les 8.20 i estic arribant més tard de les 10", relata sobre el viacrucis. "I després encara et queda tornar", l'animo. Com ella, hi ha milers d'històries similars protagonitzades per sabadellencs i vallesans que paren el cop com poden. Als seients, gent gran anant a l'hospital de Terrassa. Treballadors d'empreses a menys de deu quilòmetres de casa invertint hores i hores a la carretera.

El recorregut s'eternitza. El pas per la zona de l'hospital posa a prova la resiliència fins i tot d'un esperit afable com el de la Marta. Després de dues hores des que jo emprenia la ruta a Castellar, desembarquem a la rambla d'Egara. Algú encara haurà de fer un últim tram amb una altra línia urbana a la ciutat. Jo desisteixo. Ha estat com completar una marató, sense poder rebaixar el rècord d'1 hora, 59 minuts i 30 segons. Per poc! És el particular balanç d'un matí a la carretera per cobrir el viatge Castellar-Sabadell-Terrassa, un triangle de les Bermudes amb C1, S2 i C5 com a testimonis del malson. Almenys, gairebé m'he pogut acabar el llibre que portava. Perquè després diguin que no s'incentiva la lectura. Amb Rodalies pots triar la teva aventura cada dia.