Els animes japonesos han tingut una gran influència en la societat catalana contemporània. Tant pel que fa a la memòria sentimental de tota una generació que va créixer veient
Bola de Drac, com per l’actual situació
mainstream que ostenta. Ho podrem veure a la
Fira Sakura Matsuri de Sabadell, del 29 d'abril a l'1 de maig.
“Quan jo anava a classe era la
freaky de classe. Érem una minoria, com a molt, dos o tres per classe”, explica
Patrícia Fructuoso, dibuixant de l’escola
Kame Kame. “Però ara, tots els adolescents hi tenen relació d’alguna manera. Tothom ha vist
Naruto. Tothom hi està influenciat”, detalla.
Patrícia Fructuoso, qui també és caracteritzadora de maquillatge d’efectes especials, parla de com l’anime ha passat d’un reducte
freaky a un
mainstream. “Se’m fa bonic, que ara tots els nens vulguin ser dibuixants, vulguin ser artistes, perquè estan immersos en aquest món”, explica.
"Quan jo anava a classe era l’única ‘freaky’, però ara tots els adolescents hi tenen relació”
Tanmateix, es percep una contradicció aparent. Quan més s’ha estès el món del manga, menys sèries del gènere s’hi emeten a
TV3. En els anys 80 va ser
Bola de Drac.
Oliver i Benji.
Sailor Moon. Entre mitjans i finals dels 90 va tenir molta influència altres sèries com
Doraemon i
Shin Chan.
https://www.diaridesabadell.com/2022/04/28/fira-japo-sakura-matsuri-sabadell/
“LA generació de la meva mare veia
Heidi i
Marco a
TVE,
Bola de Drac a TV3… Jo, quan tenia uns 10 o 11 anys, mirava el canal
3XL de TV3 i tenia Blitz, Fruits Basques… Però ara Tv3 ja no emet aquest tipus de continguts”, lamenta Fructuoso.
Ara, a Netflix i HBO
I assegura que els visionaments se n’estan anant a les plataformes
on-line. “És més fàcil anar a
Netflix i
HBO quan et doni la gana, que no estar pendent d’encendre la televisió quan toca”, diu, per rematar amb un contundent: “La televisió ha quedat apartada”.
Però que TV3 no mantingui un paper capdavanter ara mateix no treu mèrit a la seva gran contribució a la llengua catalana. “Que TV3 doblés l’anime va ajudar moltíssim a l’impuls del català. DE petits no te’n donaves conte, senzillament estaves veient uns dibuixos animats, no et plantejaves en quina llengua se n’emetien i el motiu”, explica Fructuoso.
[caption id="attachment_219936" align="aligncenter" width="700"]
Figuretes de ‘Bola de Drac’, a la llibreria i botiga Kame Kame / LLUÍS FRANCO[/caption]
“Però ara venen clients a la botiga i diuen que saben cantar en català
Blitz o
Bola de Drac”, diu, com a símbol de l’extensió del català entre sectors de població castellanoparlants.
Anem a buscar, la bola de draaaaac!, cantàvem a la sintonia d’entrada.
I és que les generalistes no van començar a mentre
Antena 3 fins anys més tard, quan ja era prou conegut entre el públic català i basc (que el veien per les seves respectives cadenes autonòmiques: TV3 i
ETB)
Incita la violència?
Als anys 90, l’èxit de
Bola de Drac també va suscitar un debat al voltant del contingut violent de les seves narracions i la (mala) influència que tenia entre la canalla que el mirava. Fructuoso defensa, per començar, que hi ha molts animes sense cap caràcter violent, com podria ser el cas de l’arxiconegut
Doraemon.
O com
Keroro. I pel que fa a les que sí incorporen una violència explícita, també interposa els seus matisos. “Quan
Son Goku és petit, els continguts estan adequats a un públic infantil”, sosté la professora de dibuix. “I quan és més gran sí que hi ha violència… però també és cert que s’esperava que els aficionats anessin creixent alhora i fos és per a adolescents adults”.
Tallers a la fira
Patrícia Fructuoso impartirà tres tallers a la
Fira Sakura Matsuri, sobre com dissenyar un personatge de manga. “A partir d’una base anatòmica, aprendrem a crear un personatge.
Primer fent un esbós amb llapis. I després de pintar- s’entinta, agafant uns calibrats i repassant-lo”, explica Fructuoso, sobre aquesta activitat adreçada a un públic infantil i adolescent (6-15 anys). Tenen lloc el divendres a les 9.45, 10.30 i 11 h.
