‘Okupes particulars’, una obra per despullar-nos a través de les misèries personals

Una llar no és només un lloc on viure. També un refugi per guarir les ferides, un espai per l’autoconeixement. Okupes particulars, premi de teatre Ciutat d’Alzira 2018, explica la complexa vida de dues persones que conviuen no només entre ells, també amb les seves pors, els seus conflictes interiors i els seus desitjos reprimits: els ocupes que viuen al seu interior. El sabadellenc Jaume García Arija n’és coprotagonista, juntament amb l’actriu Maria Ten. Tots dos han de compartir un pis que han ocupat. Després de fer mans i mànigues per conviure-hi, procuren descobrir qui són. L’obra, escrita per Toni Cabré i dirigida per Lluïsa Mallol, es desenvolupa en un escenari auster i senzill on el diàleg dels personatges prenen total protagonisme sobre l’escenari. Garcia Arija i Ten posen sobre la taula les vulnerabilitats dels seus personatges i es despullen emocionalment mesura que avança l’obra. [caption id="attachment_239320" align="aligncenter" width="700"] CEDIDA (MARTI FRADERA BOHERA)[/caption] La interpretació recull humilment el concepte d’ombra definit pel psicòleg i pare de la psicologia analítica Carl Gustav Jung: aquella realitat inconscient de la personalitat que la consciència no reconeix o no accepta com a pròpia. El que som, però no reconeixem ser. És el que, a l’obra, designen com a “ocupa particular”. En aquest sentit, Okupes particulars posa l’accent en escoltar-nos, en tenir cura de les nostres realitats. Tot i no encaixar amb les regles del joc establertes. La representació es converteix també en altaveu de realitats molt poc explotades fins ara. L’asexualitat n’és un exemple. I fa una subtil crítica a una societat on el sexe s’ha pràcticament convertit en l’epicentre de la conversa i la personalitat social.