Èxit absolut de l’Orquestra Simfònica del Vallès amb Morricone i Rota

Obres d’Ennio Morricone i Nino Rota. Salvador Vidal, narrador. Andrea Martí, soprano. Marta Cordomí, mezzosoprano. Coral Cantiga. Coral Sinera. OSV. Rubén Gimeno, direcció musical. Teatre de La Faràndula. 18-11-22. Enmig de les dues darreres funcions del Don Giovanni del cicle Òpera a Catalunya, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha programat una de les propostes de major èxit de la seva trajectòria, Homenatge a Ennio Morricone i Nino Rota. Ho evidenciava el sold out i l’aclamació obtinguda el divendres a La Faràndula, amb el nou concert amb bandes sonores musicals de cinema. Fa anys que els músics vallesans han sabut trobar i explotar un format pioner, conceptualment més proper a la gala que al concert tradicional, i que es basteix en una correlació idònia entre els vectors d’una experiència multimodal: llums, fotogrames, música, paraula, recitació i, per damunt de tot, un guió àgil, precís, il·lustratiu on cada film s’emmarca amb una eficàcia expositiva, recreativa i estètica, sense la necessitat d’incloure les suites musicals completes de cadascun. Per això sap com desenvolupar La misión després d’un inici amb càpsules de tast introductòries d’Érase una vez en América de Morricone, de La Strada i Amarcord de Rota, davant altres que funcionen estructuralment com a epílegs: el muntatge sobre el tema d’amor de Cinema Paradiso (Morricone) carregat amb missatge profund, poètic, emotiu i amb ideals d’autèntic humanisme, abans de la sanament circense conclusió amb Fellini 8 ½ de Rota. Musicalment, doncs, resulta equilibrat i diversificat, fins i tot en el protagonisme instrumental: des de passatges solistes d’harmònica i corn anglès fins als de l’oboè, la flauta, la trompa, la trompeta i el violí; passant per la veu amb les corals Cantiga i Sinera i encertades intervencions de la soprano Andrea Martí i la mezzo Marta Cordomí. Particularment a El bo, el lleig i el dolent que reblava una combinació tímbrica i estilística original del sempre creatiu Ennio Morricone. Tots, per cert, ben dirigits i sense retrets interpretatius sota la batuta de Rubén Gimeno. I aquí cal fer esment del sempre actiu Jordi Cos, un president i músic atípic, potent en la gestió cultural com pocs en aquest país, i artífex de moltes iniciatives que sota la seva presidència han enfortit la capacitat de reinventar-se de l’OSV, també com agent socialitzador a la nostra societat. Per exemple: en la reivindicació i la visibilitat d’actors dobladors com Salvador Vidal, magistral com de costum en l’entonació, el ritme, l’èmfasi i els silencis. Arrodonit per unes notes al programa fresques i entenedores del periodista i divulgador cinematogràfic sabadellenc Albert Beorlegui, sens dubte, aquest és l’espectacle més rodó de l’OSV amb aquesta temàtica i la millor porta d’accés a la mateixa a Espanya. Ho avala el lloguer del format “Els immortals del cinema” i “De pel·lícula!” per part d’orquestres madrilenyes i basques que, juntament, amb aquest Homenatge a Ennio Morricone i Nino Rota hauria d’assolir dues fites. Una: que, com el Festival de valsos o el concert de Setmana Santa, aquest espectacle s’ofereixi amb major regularitat als nombrosos teatres i auditoris catalans. I l’altra: el premi d’alguna acadèmia del setè art.