Aida Ten, compositora: "Has de convertir en música els sentiments dels directors de cinema"

Fins que no va seure en una butaca del cinema Imperial, acompanyada de la família, Aida Ten (1995) no va prendre consciència de tota la feinada que havia fet. Aleshores va apreciar el resultat de crear la música per a una pel·lícula des de zero. "Tot això ho hem fet nosaltres!", va pensar la pianista. La pel·lícula en qüestió és De perdidos a Río, de Joaquín Mazón, en què Ten ha estat acompanyada de Carolina Fontecha. Totes dues van acceptar la proposta de crear-ne la música d'un professor de la Universitat de Berklee, on estudiaven un màster de composició de pel·lícules i videojocs. Tot i que el film es va estrenar aquest any, el procés creatiu es va condensar entre juliol i agost de 2022. En només dos mesos, ho van haver de fer tot. "Va ser un procés brutal, bonic i enriquidor. Teníem molt poc temps i just sortíem d'haver fet projectes universitaris, sense haver participat mai en un llargmetratge. Fer una pel·lícula gran va ser fer el màster del màster", resumeix Ten, que actualment treballa en diferents projectes alhora. A més, ha creat la música per a un videojoc, el MëtalBörn, ha participat en múltiples campanyes publicitàries i, per exemple, va orquestrar l'espectacle sabadellenc Somriu al Nadal. El seu cognom sonarà en el sector de la producció musical. És la filla i la neboda del Xasqui i el Toni Ten, que l'any 1988 van fundar Ten Productions. L'estudi sabadellenc és un dels més importants del país a l'hora de produir musicalment sèries, xous televisius, pel·lícules, teatre i artistes. El seu primer projecte cinematogràfic, però, se'l va guanyar sense que el cognom hi tingués res a veure. Però té molt a agrair-los, no se n'amaga. "Per molt que tothom em digués que és molt difícil viure de la música, jo a casa sempre he vist que sí que és possible. I és per això que no m'ha fet por". Durant el procés de compondre, el director recalcava que De perdidos al Río és una pel·lícula "gamberra", comenta Ten. Això exigia ritmes curts, bateries, un so mogut... "Els directors parlen de sentiments i tu has de fer una traducció en forma de música". Per a les parts divertides, va optar pel funky. També va incorporar algun leitmotiv heroic per ironitzar amb un protagonista poruc i, per exemple, va afegir música electrònica. En el procés, va gravar a l'estudi valencià Hive Recording Studio, amb el grup de vent metall Spanish Brass, i amb l'orquestra de corda Budapest Art Orchestra a l'East Connectioin Music Recording.