Desgraciadament per ells, l’escriptor francès Albert Camus i l’actriu espanyola María Casares van viure una història d’amor molt més distant del que haurien volgut. Un amor intens i impossible, se’n podria dir. Afortunadament per nosaltres, la relació de 15 anys va quedar escrita a través de la seva correspondència. Van ser 865 cartes. Tafaners i àvids de conèixer millor aquestes dues figures històriques, podem espiar-los pel forat del pany i veure’ls despullats emocionalment.
“S’estimen, es barallen, es desitgen. Parlen de literatura i de política, qüestionen el món que els ha tocat viure. Però també s’expliquen temes tribals. Tenen menjades de tarro monumentals i batalles campals. Són cartes fresques, profundes i divertides”, explica Rosa Renom, que amb Jordi Boixaderas interpreten l’obra de teatre Casares-Camus: una història d’amor, que ja ha passat pel Temporada Alta i el Teatre Lliure. “La seva relació, tan intensa, atrapa”, afegeix.
El duet d’actors sabadellencs, sota direcció d’un històric Mario Gas, ha esgotat totes les entrades per la funció de divendres al vespre al Teatre Principal. La il·lusió per actuar a casa es corresponia amb les expectatives del públic sabadellenc.
Va ser un amor en una època convulsa, que va començar amb París encara ocupat pels nazis i va continuar amb l’esperança per un món més lliure i els dubtes pel comunisme, exposa Rosa Renom, que, a banda de ser intèrpret, s’ha encarregat de la traducció i l’adaptació d’aquesta obra basada en la correspondència. S’hi entreveu una part de la història d’Europa.
I no oblidem que Albert Camus era un home casat. Per això, la correspondència va ser tan intensa en la relació amb Casares. “És un amor que va superar molts obstacles i concepcions. Hi va haver alguna cosa molt forta que els va mantenir junts sempre, tot i els problemes”, explica l’actriu, que la darrera vegada que va actuar al Teatre Principal va ser a finals de 2022 amb Assedegats, de Ronán Noone.
Durant els 15 anys de correspondència, “es construeixen l’un a l’altre”. Ell arriba a ser Premi Nobel de Literatura, el 1957, tres anys abans que patís un accident mortal de cotxe. Ella, es forja una carrera impressionant en l’escena francesa.
Rosa Renom i Jordi Boixaderas no intenten ser María Casares i Albert Camus, però sí que traslladen les seves veus en un espectacle que exigeix un enorme control del text. Ara bé, hi ha tota una tasca d’interpretació que l’allunya molt de ser un recital, amb el suport de l’espai escènic (Sebastià Brosa), vestuari (Antonio Belart), il·luminació (Carlos Lucena), música i so (Orestes Gas) i videoescena (Álvaro Luna i Elvira Ruiz). Els dos actors són bons amics, que a més han estat tota la temporada treballant junts a la Sala Beckett, amb Casa Calores.
