Era versàtil, amb una mirada singular, dominava l’ofici i el seu enorme llegat té el futur garantit, tant en forma d’obres com en influència a artistes més joves. Els amics de Benet Ferrer –pintor, escultor, ceramista i molt més– coincideixen a l’hora de parlar de l’autor de Campoamor, una obra del 1988 que ara espera ser rehabilitada. Va morir diumenge amb 79 anys per culpa d’una malaltia.
“Treballava amb cura, perfecció i ofici tots els suports: la tela, el paper, la ceràmica, la fusta, el vidre...”, enumera Pep Melo, amb qui va coincidir a la Sala Tres i va establir amistat des dels anys 70. “És un cas molt insòlit el seu. He pogut viatjar molt i des del punt de vista estilístic no he vist cap obra com la seva, cap univers com el del Benet”, afegeix.
Amb el pintor Isidre Manils també va forjar una gran amistat. Tots dos van ser professors de l’Escola Massana de Barcelona, on Ferrer s’havia format després de passar per l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. “Cada vegada hi ha menys artistes com ell, amb tant coneixement de l’ofici, un artesà amb la seva capacitat de dominar”, apunta Manils.
El lluminós i espaiós taller de Benet Ferrer també surt en les converses. És un espai que tenia molt ben cuidat i que compartia amb la Teresa. Hi té moltes obres. També n’hi ha unes quantes a l’exposició Gris Plom, que acull el Museu d’Art.
Un any enrere va exposar a Belles Arts amb el pintor Josep Madaula la mostra Una trobada inesperada, en què a banda de les seves obres particulars van exposar dues pintures a quatre mans. Van treballar junts un any: “Descobreixes una persona exigent, però amb una gran humanitat i tendresa”, assenyala Madaula.
El pintor Pep Sallés era 10 anys més jove que Ferrer. Va créixer artísticament veient les seves exposicions, la seva ceràmica: “M’impressionava. Té una obra molt important, personal i característica”, comenta.
“He perdut un amic”, expressa l’artista Gerard Torres Sanmartí. “Era un llibre obert que t’explicava històries, anècdotes... Tenia un gran bagatge”, descriu. I afegeix: “Molts joves vam absorbir el seu llegat”. La crida entre artistes és unànime perquè la seva obra pública sigui ben cuidada.
L’Associació d’Artistes Plàstics i Visuals de Sabadell, de la qual va ser membre fundador, recorda unes paraules escrites per ell:
"M’agraden les nits fortament estrellades, la mar encalmada i el meu estat ideal estaria molt proper a la letargia. Si hagués de descriure el paradís terrenal que sempre he somiat, el situaria a algun lloc de la Mediterrània on no faria ni fred ni calor i on les nits i els dies s’anirien escolant sense pressa, ni neguit. Jo viuria infinitament enmig d’aquest lloc encantat com un esperit aturat, un ésser embrionari per a qui no existiria ni l’espai ni el temps. Un ideal, doncs, molt allunyat dels desplaçaments físics massa intensos, però força proper al quietisme propi del viatge mental”.
