A través d’un viatge i la llarga experiència com a arabista acumulada, l’autor ens parla d’un món regit per regles religioses i polítiques diferents de les que coneixem; ens endinsem en la política dels xiïtes i en els llocs sagrats del Pròxim Orient. Des d’una primeríssima persona tant els neòfits comprendran un univers que els hi és totalment aliè, com els experts podran anar descobrint les essències i claus que articulen l’Islam i l’Iran. Unes realitats que actualment han esdevingut l’epicentre de conflictes que tard o d’hora acaben esculpint l’actualitat i el món.
Podríem dir que en aquest moment el cor de l’Islam està trencat?
És molt poètica la pregunta... Però crec que es podria dir que sí a causa de la situació actual al Pròxim Orient. Hi ha una part important dels musulmans que se senten agredits, tristos, impotents... Per la situació a Palestina, el Líban i òbviament la tensió latent que sempre hi ha la zona.
Què és el cor de l’Islam i per quina raó has titulat així el llibre?
Jo he fet un llibre on explico com he conegut jo l’islam xiïta, sobretot al voltant de l’Iran. I ho explico en primera persona segons ho vaig aprenent jo, ja que crec que aquesta manera és la millor perquè tothom ho entengui. La raó del nom és perquè intento apropar-me a l’essència d’allò que és l’Islam xiïta.
On neix el teu interès per l’Islam? Per què vas voler fer el viatge que va originar el llibre?
En primer lloc, jo vaig estudiar àrab a Barcelona i, més tard, vaig viure al Pròxim Orient. Tant el que vaig aprendre aquí com allò que vaig viure a Síria, on vivia durant aquells anys, era bàsicament l’islam més proper a nosaltres, el dels nostres veïns. Que es coneix com a sunnisme.
Per això volia descobrir l’islam xiïta, que en un principi trobava tan allunyat. A partir de la fascinació per aquest món desconegut vaig decidir que ho havia d’explicar als altres.
Fins a quin punt creus que la situació política actual a orient és causa de la gairebé nul·la separació que hi ha entre estat i religió?
Hi ha una influència religiosa clara en les disputes del Pròxim Orient, però tot això té un origen. Hi ha dos països molt importants causants d’un gran conflicte que és generador de conflictes secundaris.
Aràbia Saudita i l’Iran des de sempre han competit per ser el referent i líder de la regió. Llavors, pots definir aquest conflicte, causant de col·lateralitats com la Guerra Civil del Líban, la tensió política al golf Pèrsic o la guerra d’Afganistan, a través de la religió (els xiïtes contra els sunnites). Altrament, també és un enfrontament centenari entre àrabs i perses. O fins i tot, una lluita entre la perifèria i el centre del poder. És un conflicte polític, religiós, ètnic i tribal; on segons l’època un d’aquests elements esdevé més important.
Cap autor t’ha influenciat el teu llibre?
A mi m’agrada molt Bernard Lewis, és un acadèmic americà molt bo, però que en els últims anys de la seva carrera ha virat cap a un discurs bastant antiàrab i amb poques simpaties amb els musulmans. Tot i això, es tracta d’un acadèmic de referència i vaig gaudir molt dels seus treballs.
Com va ser estudiar àrab? Com és aquesta llengua?
És una llengua difícil d’estudiar quan comences. També cal aclarir que és desagraïda perquè tu hi dediques una gran part del teu temps i després de tot aquest estudi t’adones que allà ningú parla aquest idioma. És com parlar llatí, la gent t’entén (perquè tampoc hi ha tanta diferència) però és un idioma molt formal i cadascú parla el seu dialecte segons la zona.
Vols destacar cap dels temes dels quals parles al llibre?
La relació entre política i religió a Turquia, que molta gent intueix, però que ningú vol comentar. Per exemple, has de mirar els partits turcs d’esquerres, que són històricament comunistes i que sempre han estat liderats per caps polítics que comparteixen les mateixes creences religioses. En definitiva, coneixent el pes de la religió a la política turca és més fàcil comprendre la història recent de Turquia.
Qui és Jordi Llaonart?
Jo soc una persona que per estudis i feina va acabar vivint al Pròxim Orient. Allà vaig descobrir unes cultures molt apassionants que definirien la meva trajectòria. A més a més, des de sempre he tingut ganes d’explicar tot allò que coneixia; vaig estar com a corresponsal vuit anys al Pròxim Orient i també com a traductor a Dubai. Per això em defineixo com a arabista de formació i periodista de professió.
