El 4 d’agost de 1892, la senyoreta Lizzie Borden va clavar 19 destralades entre el cap i l’esquena de la seva madrastra. Mitja hora després, en van ser una desena a la cara del pare. No va trigar a avisar la criada perquè alertés la policia.
Quatre actrius, una banda de rock en directe i l’escenari obert a quatre bandes del Teatre Gaudí reconstrueixen amb un musical en català el famós crim de Fall River (Massachusets), una llegenda negra en què l’autora va ser declarada innocent en un judici amb testimonis incoherents i contradictoris. Lizzie és una història àmpliament coneguda pels amants del True Crime als Estats Units, però ignota aquí. Quan va arribar a mans de la companyia sabadellenca Les Biaix, van tenir clar que era una oportunitat d’or. La seva intenció és encendre un debat intern a tothom qui la vegi: està justificat el que va fer Lizzie Borden?
“Ens va encantar la música original i ens va atrapar el crim real. No fem una apologia a l’assassinat, el musical se centra a explicar com la Lizzie arriba fins a aquest punt i cau en la bogeria i la foscor: oprimida, suportant trauma rere trauma, patint abusos sexuals i mil coses més”, relata Alba Grau, que encarna la Lizzie i ha participat en la traducció i adaptació al català d’aquest musical original de 2009 del qual van comprar els drets del text, escrit per Alan Stevens Hewitt, Steven Cheslik-Demeyer i Tim Maner. En escena, Claudia Anyor interpreta el paper de la germana Emma Borden; la castellarenca Gemma Maus, de la veïna i confident Alice Russell; i Ariadna Clapés, de la criada Bridget Sullivan.
[caption id="attachment_321720" align="aligncenter" width="1000"]
Intèrprets en el musical 'Lizzie' / Les Biaix[/caption]
El text parteix de documents judicials i rumors, però s’explica poèticament a través d’un format que recorda l’òpera rock, amb pocs diàlegs parlats i tota l’energia de la música en directe. “Ja ens agraden els musicals obscurs i volíem un espectacle amb una mirada d’empoderament i personatges femenins”, afegeix la intèrpret.
El vestuari evoluciona al llarg de l’obra, des del color cru i el tall tradicional, a l’estètica rock i al cuir negre i vermell, “com un viatge de l’opressió a la llibertat” en què les intèrprets acaben amb el micròfon a la mà. També es transforma l’espai escènic al llarg dels dos actes, en què es relaten els fets que l’haurien impulsat a cometre les atrocitats, el procés judicial i les relacions amb germana, la minyona i la veïna.
[caption id="attachment_321721" align="aligncenter" width="1000"]
Escena de 'Lizzie' en el Teatre Gaudí / Les Biaix[/caption]
Lizzie va fer residència a l’Estruch i, després d’aconseguir finançament amb un Verkami, s’hi va fer una preestrena amb programadors que va seduir el Teatre Gaudí, on es representa fins al 24 de novembre. “L’estrena no ha pogut ser millor. Està agradant, surt rodó i les crítiques rebudes són fantàstiques”, celebra Grau, que no descarta que, més endavant, el musical amb què s’estrena l’atrevida companyia Les Biaix surti de gira explicant aquesta llegenda negra nord-americana.
