Entre l’anglès extraescolar, la trompeta i l’hoquei, hi ha temps per a jugar lliurement? És una pregunta que convé que es facin tots els progenitors, segons l’artterapeuta i codirectora del festival elPetit, Isabel Urpí. En la societat actual, molt orientada a la productivitat, és comú l’infant sobresaturat d’activitats o massa acostumat a les pantalles que ha perdut absolutament l’interès per jugar. És un senyal d’alarma, segons l’experta.
“Un infant que no juga és un símptoma. Alguna cosa no va bé, hi ha una desconnexió. Podria ser un infant trist que manifesta un malestar profund”, alerta Urpí, que es troba massa sovint amb aquests casos. “Estem molt preocupats destinant el temps a produir i a fer aprendre els infants per preparar-los per al futur. El joc, com que no té una finalitat associada, es percep com una inutilitat, com a temps perdut. Però una societat que no juga és una societat malalta”.
Quan el nadó està estirat al bressol i mou les manetes, està jugant amb la llum. Quan des de la trona llança un objecte tan enlaire com pot, no només juga, sinó que també experimenta amb la gravetat. “L’infant és juganer de manera innata. És una acció amb què construeix el seu jo interior de manera saludable, se subjectivitza. Es relaciona amb el món exterior, endreça la realitat interna i externa. Està construint la narrativa per entendre el que li passa a dins i a fora”, assenyala l’artterapeuta. Per què, doncs, quan l’infant es fa una mica més gran no se li proporciona l’espai i el temps perquè jugui?
Pot ser amb una joguina o amb terra i aigua, simplement es necessita una matèria a transformar. “És una manera amb què posa en suspensió allò que sap i ho reformula. Hi implica el cos i tots els sentits, està prenent decisions. El joc és una font de salut social”, afegeix Urpí. En contraposició, identifica que un infant que no juga necessita indicacions, espera que les coses estiguin fetes, demana que la pantalla li proveeixi de continguts.
En aquest sentit, neurocientífics i pedagogs han disparat des de fa temps l’alarma sobre les conseqüències que tenen les pantalles en el cervell dels infants. En nadons de 18 mesos, cada mitja hora diària de telèfon mòbil multiplica per 2,5 la probabilitat d’un retard lingüístic, segons apunta el doctor en neurociència francès Michel Desmurget a La fábrica de cretinos digitales.
El llibre aporta uns quants consells: res de pantalles abans dels 6 anys, mai al matí abans d’anar a l’escola, mai en l’hora i mitja prèvia a anar a dormir per no afectar la qualitat del son i mai mentre es menja, es fan els deures o es comparteix una estona parlant en família. Les conseqüències de l’abús són fàcilment visibles a les escoles bressol, tal com ha assenyalat diferents vegades la portaveu de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, Emma Miguel. Sobretot, els infants perden iniciativa, s’expressen deficitàriament per l’edat que tenen i es relacionen pitjor.
Una de les coses més importants és que perquè hi hagi joc no es defugi l’avorriment. Al contrari. “Precisament és d’on sorgeix la creativitat, de la necessitat d’omplir”, comenta Urpí, que recorda: “El joc és la llavor de la creativitat i del llenguatge artístic”.
Consumir cultura per ser feliç?
Mentre que un infant incapaç de jugar és més probable que estigui trist, un infant que consumeix cultura de qualitat té més números de ser feliç? Sembla difícil respondre sense caure en la generalització, però l’escriptora de literatura infantil Anna Fité és rotunda: “La cultura enriqueix l’esperit. I un esperit ric és més feliç que un esperit que sigui pobre”. I afegeix: “Les arts escèniques i la literatura no només aporten benestar i un plaer immens, sinó que també ajuden a transformar i a desencallar conflictes”.
La psicòloga Marta Portero, doctora en neurociència i professora a la UAB, lliga la salut en infants i el consum d’espectacles culturals, ja siguin concerts, tallers de contes, obres de teatre o funcions de dansa: “Són activitats socials que l’infant sol fer acompanyat amb la família i que li aporten coneixements i aprenentatges que estimulen el desenvolupament cognitiu. A més, molts espectacles culturals poden enfortir la seva empatia, el vocabulari, l’atenció i la sensibilitat per l’art”.
Un infant en un teatre és més feliç? Potser no depèn exclusivament d’això, però segons els experts sí que serà un infant amb més probabilitats de ser empàtic, atent, eloqüent, sensible i ric d’esperit que no pas si es queda a casa davant d’una pantalla.
