Werens: de pintar el passadís de casa, a ‘grafitejar’ barris sencers

L’artista Werens tanca la galeria Impaktes Visuals després de 20 anys. Se centrarà a transformar “barris deprimits” d’arreu del món a través del grafiti

Publicat el 13 de desembre de 2024 a les 18:49
Actualitzat el 16 de desembre de 2024 a les 09:45

Quan encara no aixecava un pam de terra –devia tenir només 3 o 4 anys– va pintar de colors tot el passadís de casa. Si els seus pares l’haguessin escarmentat amb un càstig sever, potser ara no seria el Werens. “M’imagino que no els devia semblar del tot malament, perquè es va quedar així una bona temporada!”, riu.

Ramon Puig (1967) –o Werens– és un artista urbà reconegut internacionalment, amb col·legues per tot arreu, que viu del que més li agrada. Després de 20 anys, ha decidit tancar la seva galeria i botiga de grafiti Impaktes, al carrer Sant Francesc, que mantenia oberta més per militància sabadellenquista que per calés. El seu somni era connectar la ciutat amb altres galeries d’art de capitals europees, com Londres i Berlín, per atraure artistes que deixessin la seva empremta a parets de Sabadell. Pot dir que ho ha aconseguit.

Si es mou, probablement va en bicicleta i si espera, dibuixa en el seu bloc. Es guanya la vida pintant murals per encàrrec a façanes, patis d’escoles i de comunitats de veïns, persianes de comerços, equipaments municipals... A més, imparteix tallers a instituts. Però el que més l’apassiona –es nota quan en parla– és viatjar i transformar “barris deprimits”. Ha rebut encàrrecs d’arreu del món, sobretot Llatinoamèrica, per canviar la fisonomia de comunitats senceres. Recorda un cas concret de Portugal, on es va aconseguir que cada cantonada fos una exposició d’art: “Vam arribar en un barri deprimidíssim. Érem desenes d’artistes, teníem grues, i ens vam posar a pintar-lo sencer. El lloc va canviar completament, era una altra cosa. El nano que venia xocolata a la cantonada va acabar sent guia turístic”.

Ara tindrà més temps per a projectes com aquest. De fet, va intentar tirar endavant una cosa semblant a Espronceda, on havia convençut molts veïns. Volia convertir el barri de Sabadell en una capital europea del grafiti, acolorir-lo sencer, celebrar-hi una trobada amb artistes europeus. Però el projecte va quedar en un calaix de l’Ajuntament, que no ho va veure mai clar. També va localitzar una seixantena de parets abandonades, “grises”, per tota la ciutat perquè poguessin ser espais lliures on pintar, “per evitar embrutar cases de veïns”, però el projecte tampoc va interessar.

Fa més de 40 anys que grafiteja, però mai ha tingut problemes amb la policia. Ha sabut evitar-los, i això que quan cau la nit encara fa escapades per la ciutat. La primera pintada va ser quan tenia 15 anys, una cara somrient gegant a Can Borràs que l’endemà havia desaparegut. “Quan vaig començar, Sabadell encara era més grisa. Hi ha grafiters que pinten pel seu ego, jo ho faig per viure en una ciutat més maca. És un regal que ofereixes a la gent, i la fas pensar una miqueta”.

Va començar sent més “punky”, ara vol que la gent aixequi el cap del mòbil mentre passeja i reflexioni”. Els seus símbols són flors –“si no fos artista, hauria estat jardiner”– i una abella robotitzada, que evoquen la necessitat de natura enmig de la ciutat i la preeminència de la tecnologia en la societat. Es poden veure al costat de casa, però també en un canal de Venècia o enmig de Berlín. A Sabadell, té murals gegants mítics com El Caganer (carrer Borriana), les flors de Sarajevo (ascensor de Can Puiggener) o el “Ni oblit ni perdó” de la plaça Lluís Subirana. El Tintín de davant la Puríssima també és seu.

Per culpa de gargots que embruten parets s’estigmatitza artistes com ell? “Crec que el debat sobre si el grafiti és art o delicte és inútil, tota la societat sap distingir una cosa de l’altra”. Ens trobem en una pantalla més avançada, en què el grafiti ocupa espai a fires internacionals d’art contemporani, omple de turistes les ciutats i es mercantilitza milionàriament, com els quadres del famós Banksy.

Després de més de 40 anys d’ofici, Ramon Puig ha aconseguit dir que treballa amb el grafiti sense que –tothom– se’l mirin com un autèntic boig.