Quan tenia 11 anys, els nazis van tancar
Simon Gronowski a la presó belga de Dossin, a Malines. Un mes després, el 19 d'abril de 1943, l'entaforen en un comboi de bestiar cap a Auschwitz, on el seu destí és morir en una cambra de gas. Però una empenta de la seva mare li salva la vida. Les mans l'empenyen cap a fora del vagó –
push!–, escapa entre camps i boscos. La seva mare i la seva germana són assassinades. El juliol de 1945, el seu pare mort absolutament desesperat.
Com és possible que Simon Gronowski no odiï la humanitat?
"La vida és bella, però és una lluita constant cada dia", diu el supervivent belga de l'holocaust, amb 93 anys. "Mantinc la fe en el futur perquè crec en la bondat humana", afegeix Gronowski, que ha dedicat part de la seva feina d'advocat a defensar persones sense papers, com ho van ser els seus pares. És músic aficionat al jazz i, cada vegada que toca, recorda la seva germana, pianista. El 2013 un dels carcellers nazis que el van tancar a la presó belga li va demanar perdó. I sí, el va perdonar.
La seva impressionant història s'escenificarà amb entrades exhaurides diumenge 26 de gener a la
Faràndula de Sabadell a través d'una òpera comunitària titulada
Push!, en honor a l'empenta salvadora de la seva mare. Tancarà l'any de Capital de la Cultura Catalana aquest macroespectacle de la
Fundació Òpera a Catalunya (FOC) i l'
Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb 130 cantaires de corals de la ciutat i solistes professionals. L'òpera només s'ha representat sis vegades, entre Anglaterra –al Parlament–, Bèlgica i Noruega. Traduïda al català per
Joan Sellent, Gronowski no se la perdrà.
"La meva vida no és altra cosa que miracles!"
La història real es va convertir en l'òpera
Push! perquè fa anys va corprendre profundament el prestigiós compositor anglès
Howard Moody. Després de la representació d'una de les seves obres, Gronowski se li va acostar discretament i li va explicar com havia escapat de la mort assegurada d'Auschwitz. Van quedar per fer un cafè en un bar de Bèlgica. "
Ma vie n'est que miracles!" ('La meva vida no és altra cosa que miracles!), li va resumir el supervivent al compositor. Moody li va demanar que li escrivís aquesta frase en un paperet que guarda com una de les seves possessions més preuades, li va encaixar la mà i li va assegurar que convertiria la commovedora història en una òpera.
"És una òpera sobre temes com el desterrament i el terror, però també sobre el perdó i l'esperança", explica Moody, que en declaracions a aquest Diari avança que, pels fragments que n'ha pogut escoltar, "en català sona meravellosament bé".
Una òpera comunitària
L'espectacle ha estat coordinat per
Jordi Cos i compta amb la direcció musical de
Manel Valdivieso. A més de l'OSV, ha fet participar cantaires de les corals Belles Arts, Els Notes, Cor Ohana i Cor Jove, dirigides per
Buia Reixach. Els barítons
Toni Marsol i
Germán de la Riva i la soprano
Laia Frigolé encapçalent els papers protagonistes. La feinada aparentment impossible de coordinar tanta gent a dalt de l'escenari ha anat a càrrec de
Dani Coma.
Ha estat un projecte intergeneracional que ha unit professionals i aficionats en una emocionant aventura plena d'esforç. "La música no només és una finalitat en ella mateixa, sino també un instrument molt poderós pel creixement personal i col·lectiu", reflexiona
Jordi Cos, president de l'OSV i responsable de projectes d'innovació i socioeducatius de la FOC.
[caption id="attachment_330199" align="alignnone" width="700"]
Part de l'equip que ha fet possible 'Push!'[/caption]
"El resultat serà boníssim, n'estic segur, però el més important és tot el procés que han seguit els 50 professionals i els 130 cantaires", afirma el director general de la FOC,
Òscar Lanuza.
Només hi ha previstes les dues funcions d'aquest diumenge de l'obra (12h i 18h), que ha estat un projecte pilot per impulsar iniciatives semblants en el futur. Coincidiran amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. "Quan es canta, es reviu el dolor de tots els Simons. No només els del passat, sinó també els del futur", comenta Cos, que recalca el missatge final de l'òpera. "La vida de tothom és un miracle i n'hem de tenir cura".
