Per no considerar-se actriu, no està gens malament estar actuant en un dels teatres més importants del país. La periodista Laura Rosel confessa que viu “la mar de bé” allunyada de la primera plana mediàtica, actualment directora de comunicació de la Universitat de Barcelona i sempre oberta a nous projectes. El més immediat és encapçalar un paper protagonista a Els contrabandistes de llibres de Darayya, al Teatre Nacional de Catalunya fins al 9 de febrer.
L’obra és una adaptació del llibre de la periodista francesa Delphine Minoui, que descobreix com un grup de joves, amb la literatura com a única arma, s’enfronta al règim de Bashar al-Assad a Síria. Com a acte de resistència col·lectiva, rescaten els llibres de cases bombardejades per guardar-los en un búnquer sota terra. Poesia, assaig, literatura universal. Pàgines que els obren finestres a mons prohibits per un règim que només permet llibres pamfletaris.
“Va ser una manera de salvar-se a ells mateixos”, reflexiona Rosel, que es posa en el paper de la periodista que descobreix el grup de joves sirians. “Sobretot és una història de dignitat humana. Una guerra, un setge terrorífic d’un règim terrible. No hi entra menjar ni ajuda, estan aïllats, famolencs i sense connexions. I enmig del desastre més absolut, no volen agafar armes”. És una obra de teatre documental que impacta a emocionalment, amb imatges reals dels protagonistes –descriu–.
Rosel torna a protagonitzar un paper de periodista, com ja va fer al Teatre Principal de Sabadell amb Atemptat, de la companyia AlGalliner. Aleshores encarnava un rottweiler de la informació d’ambició desbocada, una mena de professional a qui vols ben lluny, mentre que ara és una reportera especialitzada en el Pròxim Orient, compromesa i sensible, amb “una gran capacitat d’escoltar, ferms valors democràtics i convençuda en la lluita pacífica i el valor de la cultura”. Li van oferir el paper l’any 2019, però la pandèmia i l’etapa al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio van deixar el projecte en pausa. A l’escenari, sota direcció d’Iban Beltran, està acompanyada de tres actors d’origen àrab: Ilyass El Ouahdani, Laura Rosel, Marwan Sabri, Jorge-Yamam Serrano.
L’estrena ha arribat en un moment en què Síria ha abandonat els marges mediàtics. “Mentre assajàvem, es va enderrocar el règim. Va ser xocant. Ens arribaven cròniques de Darayya que reflectien el mateix que l’obra. La història m’ha impactat molt”.
“Estic la mar de bé”
Rosel és sens dubte un reclam publicitari per l’obra, com per exemple ho va ser la presentadora de 3Cat Raquel Sans a Buffalo Bill, amb una magnífica interpretació al costat de Ramon Madaula. “Soc periodista, però em deixen jugar a ser actriu”, comenta Rosel, que afegeix: “En aquesta obra soc jo, però transito en una frontera on entro i surto del personatge”. Han estat dos mesos d’assajos en un TNC que d’entrada impressiona: “He perdut la por, però no el respecte”. Continuar en el món de la interpretació? “No em plantejo anar més enllà d’aquesta obra”.
És una “època tranquil·la” per a Rosel, “sense estar constantment a l’ull de l’huracà, sota pressions i l’escrutini públic”. Confessa que això li permet “viure amb plenitud i seguir l’actualitat amb perspectiva, reflexionar més”. Però hi ha una cosa que no marxa mai. “Sempre que hi ha un fet gros d’actualitat, de forma automàtica penses ràpidament com ho cobriries, l’adrenalina es dispara. Ho portem a dins”.
