L’últim acte de la ciutat com a Capital Cultural ha estat l’òpera Push! al Teatre La Faràndula. Abans, l’alcaldessa, Marta Farrés, ha passat el relleu de la capitalitat a l’alcalde de Salou, Pere Granados. Per altra banda, el president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha destacat l’èxit d'aquest any i ha desitjat sort al municipi tarragonès amb la seva futura campanya.
[caption id="attachment_330743" align="aligncenter" width="700"]
L'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, ha traspassat la capitalitat cultural a Salou / VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Granados ha aprofitat l'ocasió per felicitar el treball de Farrés i l'èxit aconseguit elevant Sabadell com a referent cultural durant el 2024. També ha volgut reivindicar la seva ciutat: "Salou està per descobrir, tenim molta història i cultura". Farrés, després de cedir el testimoni, ha destacat els resultats de la capitalitat: "Aquest any ens ha deixat una xarxa cultural molt més forta a Sabadell; que perdurarà i serà font d'unió durant els anys vinents". L'alcaldessa de Sabadell també ha volgut celebrar la figura de Simon Gronowski, present al teatre, i protagonista de la història de supervivència en què es basa l'òpera.
Salvar la identitat
L'obra de Howard Moody es va representar a les 12 h i a les 18 h del diumenge 26 de gener. Amb una duració aparentment curta, en total 60 minuts, la intensitat de l'argument, les colpidores lletres i l'encertat acompanyament musical estan dissenyats a la perfecció per ser interpretats sense pausa durant una hora en la qual sembla que el temps freni. Durant una estona el públic és transportat a la fosca realitat de la barbàrie nazi i al terrible holocaust. [caption id="attachment_330746" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Un gran nombre d'entitats fonamentals del teixit musical de la ciutat (130 cantaires de les corals Belles Arts, Els Notes, Cor Ohana i Cor Jove, dirigides per Buia Reixach) han col·laborat amb la Fundació Òpera a Catalunya i l'Orquestra Simfònica del Vallès en un darrer esforç dins de la capitalitat cultural per engegar una producció internacional com la de PUSH! , mai representada en territori espanyol. També cal destacar el treball de traducció del llibret de Moody fet per Joan Sellent, amb una combinació de diversos idiomes emfatitzant en la idea de germanor i unió entre pobles de la que ens parla l'obra. Gran treball, també, de Dani Coma com a coordinador d'escena. Diverses projeccions han servit per acompanyar visualment i transmetre de forma clara certs missatges essencials, com la defensa de la identitat pròpia ("He de salvar la identitat") o el mantra del supervivent Gronowski: "Ma vie n'est que miracles" (la meva vida són sols miracles).
[caption id="attachment_330744" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
"Els nazis van callar a la meva família i PUSH! m'ha tornat les seves veus de nou"
Manel Valdivieso s'ha encarregat de la direcció musical, on han destacat els matisos i, sobretot, la capacitat per entrellaçar les diverses peces musicals sense pauses, mitjançant un medley genial que és l'ànima de tota la representació. Per la seva banda, les veus dels cantants professionals Toni Marsol, Laia Frigolé i Germán de la Riva han complert la tasca amb excel·lència. A ressaltar també, el moment àlgid en què el jove Gronowski salva la vida quan la seva mare l'empeny d'un dels trens de la mort. Acompanyat d'un crescendo tensionant que finalitza amb l'únic so possible per comprendre un instant tan crucial com aquest: el silenci ensordidor. [caption id="attachment_330748" align="aligncenter" width="700"]
VÍCTOR CASTILLO[/caption]
Després que músics, cantants, actors i direcció rebessin un llarg seguit d'aplaudiments, el vertader protagonista de la tragèdia Simon Gronowski ha pujat a l'escenari. El públic l'ha ovacionat dempeus durant una llarga estona. Celebrant aquest home-miracle que, tot i la seva avançada edat, ha volgut transmetre un seguit de missatges atemporals que són més presents que mai avui dia. Segons Gronowski només podem lluitar contra la barbàrie de dues formes: "amb el deure de la memòria i la cultura". Visiblement emocionat ha dit: "Els nazis van callar a la meva família i PUSH! m'ha tornat les seves veus de nou". Després d'abraçar al repartiment, entre ells el nen Simon, s'ha acomiadat amb una última frase definitiva: "Visca la democràcia!".
