Els sabadellencs, que som molt de la ceba, tenim unes quantes capes. Com els contes de l’escriptor David Vila i Ros, que juguen amb diferents estadis de lectura, entre la superficialitat i la profunditat. Torna a ser així en el recull de narrativa breu A la lluna (Voliana Editors), en què el satèl·lit és present de fons o com a protagonista en bona part dels 112 relats que conformen el llibre.
Alguns contes són unes quantes ratlles, mentre que altres ocupen més d’una pàgina. A l’estil de Pere Calders, en la majoria d’històries hi ha un element màgic que trenca la realitat. “En el fons, la quotidianitat és plena de màgia. Només cal veure la sortida del sol, la lluna o el cant dels ocells”, explica l’autor. “Sense comparar-me ni de conya amb Calders, busco la línia que separa la realitat de la fantasia, una capa que és més fina del que ens pensem”, afegeix Vila i Ros.
Els contes “volen fer pensar, reivindicar, qüestionar-nos com està muntat el món, que es mogui alguna cosa a l’interior del lector...”, comenta l’escriptor i professor. “La paraula pot servir per transformar el món”, afegeix el dinamitzador de la llengua.
El llibre està dividit en quatre blocs de 28 capítols cadascun, com dies dels cicles lunars. Els lectors de David Vila i Ros hi trobaran picades d’ullet a altres contes de l’autor.
A la lluna està previst que arribi a les llibreries a finals de febrer i que a principis de març es presenti a la Llar del Llibre.
