Novel·la policíaca, romàntica, autoajuda i... “autors locals de categoria”. Entre els gèneres que classifiquen la literatura, aquesta etiqueta escapa de convencions, però té una gran acollida: “Els escriptors reconeguts de Sabadell venen moltíssim”, afirma rotundament Carles Fàbregues, un dels germans que regenta la Llar del Llibre. Posa d’exemple les novel·les de Gemma Ruiz i de Marta Orriols, que precisament ahir va omplir la llibreria amb la presentació d’A l’altra banda de la por. “I la setmana que ve el Roc Casagran estrena llibre i ho petarà moltíssim. N’estic seguríssim”, sosté.
És impossible determinar exactament què llegeixen els sabadellencs. Però les dades de la Biblioteca Vapor Badia de novel·les més prestades del 2024 ratifiquen l’endogàmia literària. La novel·la més prestada de l’any va ser Argelagues, de Ruiz Palà. Amb 123 préstecs guanya de golejada la segona en el rànquing, La vegetariana, de Kang Hang (89). Però és que l’escriptora i periodista torna a aparèixer en 5a posició, amb Ca la Wenling (76) i en la 17a, amb Les nostres mares (62), que va ser el llibre més prestat a tota la demarcació de Barcelona l’any passat. Ser primera en el rànquing no és poca cosa: l’any 2024 es van prestar 3.202 novel·les diferents, com a mínim, 6 vegades.
El tercer llibre més prestat també és sabadellenc. És Ara que estem junts (88), de Roc Casagran. I no oblidem que es va publicar l’any 2012. En 4a posició és Un amor (87), de Sara Mesa; en 6a, El baró rampant (75), d’Italo Calvino. En 7a i 9a posició, Permagel (72) i Boulder (68), d’Eva Baltasar. Orriols té molts préstecs, però ben repartits entre La possibilitat de dir-ne casa (36), Aprendre a parlar amb les plantes (29), Anatomia de les distàncies curtes (27) i Dolça introducció al caos (11). Els diferents llibres dels sabadellencs Jordi Solé i Montse Barderi sumen 41 i 28 préstecs, respectivament.
Que els joves no llegeixen? Sí, molt, i en català. Els volums de Bola de drac sumen 774 préstecs i encapçalen el rànquing sencer de material prestat. També en català i en tercera posició, Naruto (439). “El manga tira moltíssim entre el jovent. Hi ha hagut una revifalla molt gran”, apunta Rafel Sabater, de Sabadell Còmics, que contraposa els superherois com a “gènere esgotat”.
La fotografia sencera dels llibres més llegits és impossible, les dades varien a cada biblioteca i llibreria. L’Estefania, del Mala Peça, explica que els lectors de la llibreria tenen predilecció “per la narrativa punyent i feminista”, sempre oberts a l’assessorament. Periscopi, “que fa una gran labor per la llengua”, té una bona sortida, com les editorials independents. “Aquí no trobaràs el Premi Planeta!”, conclou rient.
