Quim Mandado fa coincidir l’embranzida de popularitat que li va atorgar el programa Zenit, de 3Cat, amb la gira que commemorarà els seus 40 anys de carrera musical. L’inici serà a Sabadell, aquest dissabte a les 20.30h a la recentment inaugurada Sala Maloa. Hi interpretarà els temes més destacats de la seva trajectòria, coneguda sobretot per ser el fundador, baixista i cantant del grup de rock Sangtraït. Però també va ser part de Guardians del Pont i ha fet carrera en solitari. Estarà acompanyat dels seus fills, Guillem i Ferran, i del guitarrista Joan Cardoner.
Anecdòticament, en el programa va coincidir amb els sabadellencs Manel Navarro, Mercè Martínez i Roger Padrós. Quan va saber que tots compartien orígen, recorda sorprendre’s: “Quan me'n vaig adonar, vaig dir... "Si a Sabadell hi ha el bressol dels músics de Catalunya!" I a més, teniu el Miki i el Lildami, que són de Terrassa, però això és una distinció que feu vosaltres. Des de fora es veu així, tot és el mateix”, provoca el músic.
Mandado, que va posar en prime time un gènere més aviat acostumat als marges com és el heavy, dirigeix dues corals i és professor en una escola de música. Sorprèn el contrast, però fa poques distincions: “És que la música és música. Sempre m’hi he dedicat”.
Arriba als 40 anys de carrera sentint-se “en plena forma”. Entre el públic, és clar, hi haurà molts seguidors de Sangtraït, un grup de hard rock i heavy metal que, precisament, va ajudar a propulsar la discogràfica sabadellenca PICAP. “Estaré encantat d’arribar una altra vegada a gent amb qui potser feia temps que no ens vèiem”. Tot i que no és la intenció, sap que inevitablement hi ha un component nostàlgic en la gira. “La idea no és quedar-nos ancorats en el passat, el que volem és mirar cap al futur”, deixa clar.
Sobre la dissolució de Sangtraït, fa 20 anys, comenta: “Érem cinc persones diferents i es volien fer coses diferents...”. En aquell moment, a finals dels 80 i a principis dels 90, en el panorama musical destacaven grups de Sabadell com La Gran Aventura, BB Sin Sed, La Madam, Tancat per Defunció, Bars... Li hauria agradat ser com els Pets, i perviure durant dècades? “Això ja és ficció. No sé si hauria seguit o no. Va passar així i ja està...”.
Tot sorgeix d’un casament
El format actual, d’actuar amb els seus fills, sorgeix en el casament d’un cosí. “Ens van demanar que toquéssim un parell o tres cançons i la gent va quedar molt contenta”. Aquesta va ser la llavor. “Vam pensar que potser valdria la pena moure-ho. I hem anat fent. Ara estem preparant coses. A veure si són prou interessants perquè la gent s’hi agafi”, avança el músic jonquerenc.
