Sortien del Teatre Lliure després d’haver vist una obra que els havia entusiasmat, La Gavina, de Txéchov. Enraonaven pel camí de tornada a casa amb aquell pessigolleig eufòric que un bon espectacle encèn per tot el cos. Engrescat, l’actor Carles Prats va dir a l’escenògraf i arquitecte Cesc Bonsfills que tenia ganes de protagonitzar alguna cosa nova. El seu amic va respondre-li la intenció aquell mateix vespre amb un missatge de Whatsapp amb quatre ratlles que serien l’embrió, efectivament, del seu nou espectacle, Allò que fa el Prats. És un monòleg que s’estrena aquest divendres a la CavaUrpí amb dues funcions que gairebé han exhaurit entrades.
I què és ben bé “allò que fa el Prats”? Doncs l’actor explicarà còmicament al públic la seva vida teatral, interpretant un text de Bonsfills basat en la realitat amb alguns tints de ficció. Tot plegat, sota la direcció d’un tercer amic, el dramaturg Albert Gonzàlez.
A l’espectacle, Prats es planteja plegar de la seva carrera artística perquè se li fa insuportable carregar tantes manies abans d’actuar. Que si haver de portar calçotets amb pigalls blancs, que si aquests mitjons de la sort, que si haver-se de menjar mig entrepà abans d’actuar... A partir d’aquí, fa una mena de recorregut per la seva trajectòria, plena d’anècdotes que amaga el teatre i la vida d’actor. Comença amb Els Pastorets de la Faràndula i s’allarga fins avui dia, en què forma part de la companyia Estrena Morena. “És un monòleg en què parlo dels records d’obres de teatre, però també del dia a dia, de l’amor, la família, els amics, la mort, la cirurgia estètica i el formatge. I de totes en trec una visió còmica”, comenta Prats.
No hi ha cap intenció més enllà de fer passar un bon moment a través de reflexions còmiques. “Crec que qui vingui riurà molt i s’oblidarà de les obsessions del dia a dia gràcies a algunes vivències en què, potser, s’han trobat al llarg de la vida”, afegeix l’actor sabadellenc.
Bonsfills ha causat sorpresa entre els amics que s’assabenten que ha escrit una obra, ja que va més enllà de dissenyar-ne els escenaris. “Els responc que ha estat una gamberrada, un divertimento amb dos amics, però que provoca un fart de riure”, explica l’arquitecte. Per escriure l’obra, va quedar amb Prats perquè li expliqués la seva trajectòria i unes quantes anècdotes. “M’he hagut de posar a la seva pell. És un exercici de metateatre, ja que posa veu a un text meu sobre la seva vida”, afegeix.
És un altre èxit de públic de la CavaUrpí. L’endemà del monòleg el concert en acústic d’Ernest Prana també ha penjat el “tot venut”. El cap de setmana següent, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, la sala cultural ha programat un concert de Ven’nus i l’espectacle Elles, amb Mariona Ribas i Marina Prades.
