En la societat de l’aquí i ara, del ‘ho vull ja’, Damián Lajara (1952) torna als orígens. El fotògraf sabadellenc utilitza una tècnica de 1850 amb una caixa i una llauna amb un forat de 0,04mm. Un cop ho té tot preparat, que no és fàcil, pot esperar entre 8 segons i 15 minuts –o més– per capturar la llum que es convertirà en la foto. Sense electrònica, ni objectiu. Només fa servir material fotosensible a base de sals de plata que després revelarà amb una barreja ecològica de cafè soluble bicarbonat de sodi i vitamina C. Les seves joies de fotografia esteneopaica es poden veure fins a l’11 d’abril en una nova exposició a la Sala 2 de l’Acadèmia de Belles Arts, sota el nom Records a través de la imatge.
[caption id="attachment_336972" align="aligncenter" width="501"]
/ DAMIÁN LAJARA[/caption]
“La fotografia estenopeica es realitza sense l’ús de lents ni altres objectius. Les càmeres estenopeiques són artesanals, construïdes amb caixes de cartró, llaunes, pots o altres objectes casolans que bloquegen el pas de la llum. S’hi fa un petit forat del forat d’una agulla, l’estenopo, que actua com a lent i permet que la llum passi molt a poc a poc i formi una imatge a l’interior, on es col·loca el paper fotosensible”, explica Lajara. “És una manera de reivindicar l’artesania, però aquesta tècnica és sobretot una forma expressiva i d’experimentació. És una fotografia artística, molt creativa”, afegeix el fotògraf. Un retorn al passat just en l’inici d’una nova era digital: la intel·ligència artificial ha clavat una puntada de peu a la porta d’entrada de la fotografia i permet tenir fotografies a l’instant.
[caption id="attachment_336971" align="aligncenter" width="700"]
/ DAMIÁN LAJARA[/caption]
L’exposició de Lajara es divideix en seccions: Urbex, que captura l’essència d’edificis abandonats; una sèrie dedicada a antics oficis; i emulacions, en què reinterpreta figures històriques i versiona obres d’art cèlebres. La mostra acaba amb un homenatge a Sabadell a partir de fotografies de la plaça Doctor Robert, la Torre de l’Aigua i l’Església de Sant Fèlix.
“Damián tria cada tema i cada punt de vista amb la sensibilitat d’un poeta”, explica sobre el professor de fotografia de la Universitat de Barcelona Ricardo Guixà, comissari de l’exposició. “En un procés tan sorprenent com natural, la llum penetra en la foscor estructurada per la diminuta obertura, recreant el misteri de la imatge amb la bellesa del senzill”.
[caption id="attachment_336970" align="aligncenter" width="588"]
/ DAMIÁN LAJARA[/caption]
Molts sabadellencs coneixen Lajara per haver regentat durant anys una botiga de fotografia al carrer Vilarrúbies anomenada Secundino. Va viure durant 40 anys a la ciutat i va estar molt vinculat al Càmera Club Sabadell, sobretot durant la presidència d’Antoni Grau. Es va dedicar molts anys a la fotografia industrial, col·laborant a revistes com Inventos y tecnología, El Mueble i Bouquet. Va crear la seva revista de moda, Bigudí, i va presidir l’Associació de Fotògrafs Professionals de Sabadell i Comarca. Actualment, resideix a Múrcia, on va néixer.
[caption id="attachment_336969" align="aligncenter" width="506"]
/ DAMIÁN LAJARA[/caption]
