Assumpció Oristrell va quedar corpresa quan va sucar els peus a l’Eufrates, el riu que travessa Iraq i que, juntament amb el Tigris, defineix l’antiga Mesopotàmia. Va ser l’inici d’un idil·li amb el Pròxim Orient. Després de visitar la regió en incomptables ocasions –ha estat set vegades a Iran–, aquesta part del món ha inspirat la seva obra artística i el seu pensament. “Estar obert a altres cultures t’ajuda a conèixer-te a tu mateix”. Ha emprès un viatge emocional, filosòfic i terrenal per la regió, guiada per la cartografia.
La travessia artística es pot veure en una doble exposició que s’inaugurarà el 3 de setembre a l’Acadèmia de Belles Arts (19 h) i al Museu d’Art (20 h). Ha deixat de banda la pintura –“necessitava sortir del quadre”– per endinsar-se en la cartografia, gravats, la paraula i altres recursos en una travessia des de l’Orient fins a l’oest de la Mediterrània. “Als orígens de la humanitat”. La llavor d’aquesta exposició va ser topar amb el llibre Monumenta cartographica Africae et Aegypti, 1926, en què Youssouf Kamal explica els mapes a partir del pensament geogràfic, filosòfic i poètic de l’època.
- Mapamundi, una de les obres d`Oristrell
A l’exposició de l’Acadèmia de Belles Arts, Entre rius i mars, una geografia de la memòria, la travessia és amable. Evoca la cartografia a través de dues obres de gran format, una de les quals de sis metres, i paisatges de la Mediterrània. “Cada peça és un fragment d’un paisatge íntim, on conflueixen records, territoris viscuts i territoris imaginats”, expressa Oristrell, que és presidenta de l’Associació d’Artistes Plàstics i Visuals de Sabadell.
La mostra inclou la presentació del llibre realitzat conjuntament amb Josep Maria Ripoll, amb una presentació d’Antoni Dalmases. Un llibre singular que uneix la força dels gravats d’ella i la sensibilitat poètica d’ell.
A l’exposició del Museu d’Art, Dins del mantell de la Terra, com la primera comissariada per Maia Creus, l’artista exposa una part més conflictiva del Mediterrani. Ja no hi ha peus a l’aigua, sinó un recordatori dels naufragis i del domini que atorgava conèixer la cartografia –“qui sabia com eren els mapes, tenia el poder”–. A la paret, hi ha pregàries que entomen al cel els desesperats abans de ser engolits pel mar.
L’exposició, amb textos de Bernat Lladó, Joaquim Sala Sanahuja i Maia Creus, inclou la presentació del llibre que Oristrell ha elaborat conjuntament amb Bernat Lladó, centrat en la cartografia mediterrània —o, més concretament, en els mapamundi medievals.
