Multiplicar per deu els espectadors de cop i no quedar petrificada de por ja és un gran mèrit. Però és que Berta Clapés va excel·lir davant les 5.000 persones que hi havia a l’Eix Macià, com a telonera d’Abraham Mateo i Chenoa. “La meva família estava més nerviosa que jo, fins i tot!”, comenta l’artista sabadellenca. A mitja tarda, durant les proves de so, ja hi havia cinc fileres plenes de fans que esperarien durant hores els concerts de després. Van ser clau perquè li passessin els nervis. “Hi havia noies molt maques que em dibuixaven cors amb les mans i que m’animaven. Em van aportar confiança i em van treure els nervis”, afegeix la cantautora.
La carrera musical de Berta Clapés comença a caminar després d’haver publicat l’àlbum en anglès Songs from my bed, inspirada per artistes com Taylor Swift, Gracie Abrams i Nina Nesbit. Tot i temes més rockers com The city, el seu estil recorre melodies més harmonioses pròpies del pop i del folk. Al cocnert de Festa Major, va fer que s’il·luminessin milers de mòbils apuntant al cel versionant ABBA i que els braços es moguessin d’un costat a l’altre. Hi va actuar en format banda, acompanyada del guitarrista portuguès Torcany, a qui va conèixer tocant a carrers de Lisboa, el baixista Ramiro i la bateria Alejandra López. Va sortir bé, malgrat que la banda no va poder assajar gaire. Van ser tot just un parell d’assajos, unes quatre hores, ja que el guitarrista és de fora i el baixista era nou. “Estic molt contenta de com va anar, tot i que el meu estil musical i el d’Abraham Mateo no s’assemblen gens. Vaig baixar de l’escenari i ja ho trobava a faltar”, valora.
Va poder accedir a tocar a l’escenari de l’Espai Concert gràcies a la Coordinadora de Música de Sabadell, que cada any hi té reservats concerts. “Ha estat un vot de confiança”, agraeix, tot i que denuncia que l’entitat necessita més suport econòmic per poder pagar dignament els músics que hi actuen.
Les cartes que no ha enviat
Berta Clapés es troba immersa en la confecció del seu segon àlbum, que no trigarà a sortir. Hi predominarà la melancolia, la tristesa i la nostàlgia, cançons que evocaran “totes aquelles cartes que has pogut enviar a algú”, explica la cantautora. Cantar sempre ha estat la millor manera de buidar emocions, fins i tot sense ser-ne conscient: “El primer record que tinc a la vida és amb 2 anys, anant pel carrer acompanyada del meu pare i cantant perquè estava contenta i emocionada d’anar a la llar d’infants per primera vegada”, apunta.
Abans de treure el nou disc, farà estada a Londres. La idea és promocionar-s’hi a micròfons oberts, entre altres oportunitats que li puguin sorgir. “Hi ha una gran riquesa cultural, tant de música com de teatre. Hi ha des de micros oberts fins a pubs o bars més íntims. Hi ha una gran comunitat d’artistes emergents que formen una xarxa de suport, al marge de la competitivitat”, expressa.
