Quina sensació ens queda al cos quan sortim de veure una comèdia al teatre? Autor i director de Carn humana, el sabadellenc Josep Julien ha detectat que “tot el que es fa últimament al teatre català és comèdia burgesa complaent que tracta problemes trivials que no passen de la infidelitat o l’escatologia”. Per tant, sovint sortim del teatre “sentint que som éssers de llum després d’haver identificat un dolent monodimensional”. Julien volia allunyar-se’n totalment. Es pot aconseguir que el públic reflexioni després d’identificar-se amb alguns trets espantosos dels personatges?
Els dos únics personatges de la comèdia Carn humana –els sabadellencs Santi Ricart i Meritxell Calvo–adopten el Mirko, un nen de Bòsnia. Altres amics de la colla també han acollit infants de països remots en conflicte. Però el que sembla un acte de bona fe socialment admirat se’n va de les mans i s’acaba establint una “competència ferotge” entre pares per veure quina criatura és més especial. N’hi ha un que és un geni precoç que pinta quadres i un altre que cuina com Ferran Adrià. Els protagonistes creuen que el seu fill té capacitat per obrar miracles: camina sobre les aigües i multiplica pots de Nocilla. Les expectatives són enormes i, evidentment, inassumibles. Quan descobreixen que el seu fill no té aquest poder, decebuts, es plantegen des de “reclamar-ne la garantia” fins a cometre actes monstruosos.
“La premissa prioritària de la comèdia és fer riure. Però mentre rius, l’obra proposa un debat intern que pot ajudar a la desconstrucció personal”, comenta Julien. El director insisteix que en el teatre català és des del drama que s’aborden “els temes de gran importància social”, no tant des de la comèdia, en què veu l’oportunitat que “el públic rigui i se senti a la vora de personatges espantosos”.
Aquesta obra descarnada de Julien, que va rebre el Premi Palanca i Roca de Teatre 2022, reflexiona àcidament sobre les projeccions de la paternitat sobre els infants, la deshumanització, la mercantilització de cossos i la societat líquida que afebleix els vincles.
“Carn humana és una riallada cruel plantejada en un escenari aparentment normal, el d’una casa, el d’una parella que ha adoptat un fill, però que amaga, sota la catifa, la deshumanització dels temps en què vivim”, explica l’autor de l’obra.
Carn humana és una producció totalment sabadellenca que ha rebut el suport de l’Ajuntament, que ha cedit l’Estruch per als assajos i el Teatre Principal, per a les funcions d’aquest cap de setmana, dissabte (20h) i diumenge (18h), aquesta darrera amb un col·loqui postfunció amb els actors i el director.
