Van dir-li que era impossible. Que de cap manera podria. Fins i tot, s’hi van jugar diners. Els companys d’equip van posar un bitllet a sobre del taulell de la cistella reglamentària de bàsquet. L’aposta era que, per molt bé que saltés, ni de conya aconseguiria arribar-hi. Tots ells es van quedar de pasta de moniato quan van veure Charles Thomas volar per sobre del parquet i desplegar el braç per atrapar el bitllet. Se’l quedava.
Carismàtic, atractiu i virtuós, la història de Charles Thomas comença impressionant a tothom. Va ser un dels primers jugadors dels Estats Units a arribar a la lliga espanyola de bàsquet. Senzillament, aquell animal competitiu era el millor i tothom l’estimava. Arriba al Sant Josep de Badalona i ràpidament va a parar al Barça. Té una família feliç i una vida amb totes les comoditats de la riquesa. Però tot es torça, i molt.
El llargmetratge documental Temps Mort (Terrat), del sabadellenc Fèlix Colomer, s’endinsa en la història de l’home que podia volar fins que una lesió li talla les ales. No se’n recupera mai més. Cau en una espiral autodestructiu d’addiccions. Torna als Estats Units i tothom en perd el rastre. Fins i tot la família creu que ha mort.
El documental ens ensenya que no. Fèlix Colomer surt a buscar Charles Thomas 40 anys després.
“La seva història sembla escrita per un guionista. Hi ha sis girs de guió en el documental”, explica Colomer, que aconsegueix fer-li una entrevista inèdita, que complementa amb imatges d’arxiu, desenes de testimonis i recreacions fictícies. El resultat és un viatge trepidant i emocional que sobretot reflexiona sobre la fragilitat de l’èxit, però també sobre el perdó. Com en altres documentals, Colomer juga a situar els protagonistes cara a cara per regalar emocions als espectadors.
Temps mort, que s’estrenarà pròximament als cinemes, desplega totes les contradiccions d’un personatge amb una història increïble, que com ha estat el cas, necessitava un narrador que estigués a l'altura.
