França, Rússia i Catalunya, després dels compositors germànics, són els principals països en producció de Lied autòcton. Ho defensa el pianista i conferenciant sabadellenc Joan Manau Valor basant-se en el fet que cap altre país té tanta diversitat i quantitat d’aquestes cançons líriques breus basades en poemes i escrites per a veu solista amb acompanyament de piano. És per això que el concert-conferència que oferirà aquest divendres a les 19.30h a l’Acadèmia de Belles Arts, juntament amb la soprano Sara Bañeras, farà parada en autors insígnia com Gabriel Fauré, Serguei Rakhmàninov i Eduard Tolrà.
La conferència-concert oferirà un recorregut des de l’origen fins a l’actualitat del Lied, tot connectant el gènere musical amb els principals esdeveniments culturals i històrics d’Europa. “El Lied eren originalment peces molt senzilles pensades per fer música a casa”, explica Manau. Fins que Mozart hi inverteix la seva atenció i el Lied agafa una nova dimensió. Serà Beethoven –explica Manau– qui comença a enllaçar diferents cançons amb una trama argumental musical. El 1814 és Schubert qui encara eleva més el gènere.
El Lied va fer el salt de les llars a les sales amb el despertar cultural d’Alemanya al final de les guerres napoleòniques. Les peces es tornen més elaborades i complexes. Perquè hi hagi Lied hi ha d’haver bons poetes i a França van tenir Maurice Ravel. A Rússia, el col·lectiu de compositors del segle XIX Grup dels Cinc va fer agafar embranzida al Lied. A Catalunya, va ser cabdal Mossèn Cinto Verdaguer i la Renaixença perquè més tard s’inspiressin Frederic Mompou, Felip Pedrell, Enric Granados, Eduard Tolrà, Joan Serra i Pau Casals.
El concert viatjarà des de Mozart fins a Schubert, passant per Strauss, Fauré, Rakhmàninov i Tolrà. El concert acabarà amb peces del pianista i conferenciant Joan Manau Valor, qui oferirà peces sorgides de la poesia de Marià Manent. “En el Lied, el piano és un decorat per a crear una atmosfera psicològica adequada per al text, que és la melodia”, explica.
