Javier Castillo va signar llibres aquest dijous 6 de novembre a la Llar del Llibre. Per l’atenció que atrau, una cua que ocupava tot el carrer de Sant Antoni fins a l’entrada a la llibreria semblava que totes les persones allà reunides eren fans esperant l’arribada d’una estrella del rock. El malagueny ha estat traduït a vint-i-quatre idiomes, captivant 2.500.000 lectors només a l’Estat. Un mag dels best-sellers.
La seva última novel·la es titula El murmuri del foc i està ambientada a Tenerife. Es tracta d’un llibre marcat pel misteri i, sobretot, per les emocions.
Per quina raó vas escollir Tenerife com a escenari del teu nou llibre?
Jo volia explicar una història sobre el foc interior que tots tenim, una flama que, a poc a poc, s’apaga. El fet que Tenerife estigui marcada pels volcans va ser clau; és una zona perfecta per al misteri. Un lloc d’on no pots escapar.
Menciones el foc i forma part del títol del llibre. Què significa com a símbol?
Vull parlar del crepitar intern que tenim tots i que, a mesura que envellim i la vida ens dona cops, es va apagant. Volia tornar a encendre aquest foc.
La trama gira al voltant de dos germans bessons (en Mario i la Laura Ardoz). Què t’interessava d’aquest tipus de vincle?
He volgut presentar una història d’unió pura dins d’una família i, sobretot, tractar l’amor fraternal, que no ho havia fet mai en cap altra novel·la. La seva és una relació única, on el passat compartit és fonamental. També he volgut mostrar la reacció dels personatges quan perden un pilar tan important com pot ser el teu bessó.
La novel·la parla de sentiments molt intensos com la pèrdua. Què t’atrau d’aquests sentiments a l’hora d’escriure sobre ells?
La pèrdua és un tema universal. A més, en un thriller de suspens, els autors sempre juguem amb tres idees, tres tipus de pèrdues: la desaparició, el segrest i l’assassinat. Després pots centrar-te en qui és el responsable d’aquesta pèrdua, les conseqüències devastadores per a la resta de personatges, el costat del malvat de la història... Prendre diferents punts de vista que nodreixen la imaginació del lector.
Des de la teva primera novel·la fins a El murmuri del foc, com ha evolucionat Javier Castillo com a escriptor?
Intento que cada llibre que escric sigui la meva aposta més arriscada. La meva primera novel·la tenia un estil molt particular, marcat pel seu ritme irrefrenable, però sempre intento apropar-me al thriller des d’àmbits diferents. La meva obsessió és trobar els límits de la narració dins del gènere del suspens. Ho he fet des del drama, l’àmbit domèstic, les tragèdies personals... M’agrada jugar amb els lectors fent que cap llibre s’assembli a l’anterior; m’agrada experimentar i explorar. M’ho passo bé. I a El murmuri del foc vaig decidir tractar el suspens des d’un prisma marcat per les emocions i els sentiments dels protagonistes.
Com és el teu procés de creació? Ets més de planificar o de deixar-te portar per la història?
Planifico molt tot allò que escric. Abans d’escriure ja sé en quins moments introduiré sorpreses, enganys, canvis de narrador, girs de la trama... Ho preparo tot al detall, menys la psicologia dels personatges: això sorgeix durant l’escriptura i és essencial per a la càrrega dramàtica. I, òbviament, el meu pla inicial no és fix; pot anar variant.
Diverses de les teves novel·les s’han adaptat al cinema i a sèries. Com ho vius? Formes part d’aquestes adaptacions?
És molt divertit, una manera totalment diferent d’explicar les meves històries. Hi participo com a consultor del guió, per exemple; capítol a capítol intento assegurar que l’ànima de la novel·la formi part d’aquesta adaptació.
Els teus llibres sempre aconsegueixen connectar amb el públic. On creus que neix aquesta connexió: prové de les trames de misteri o de les intenses emocions que marquen la teva narrativa?
Crec que és una barreja de tot. Has de trobar l’equilibri entre la manera d’escriure, la trama, l’estructura, la importància dels diàlegs, la creació de personatges i, sobretot, aconseguir que el lector no pari de llegir. Una feina cada cop més complicada amb els estímuls de les pantalles.
Què esperes que el lector s’endugui després de llegir El murmuri del foc?
Hi ha un missatge molt clar: hem d’aprofitar la vida i viure com si haguéssim de morir demà. Si et trobes una foguera davant teu, t’has d’atrevir a saltar-la.
