Amb Elma i els seus amics (Random Comics), l’il·lustrador Martí Melcion (Barcelona, 1995) ha creat un univers propi, gairebé metareferencial, on la ironia, l’observació quotidiana i, sobretot, els detalls de les relacions humanes esdevenen els autèntics protagonistes.
L’autor forma part d’una nova generació de creadors que se salten els passos intermedis: ha passat de compartir les seves vinyetes a les xarxes socials, on han tingut una gran viralitat, a publicar el seu primer còmic amb Penguin Random House.
En aquesta conversa després de signar llibres el passat dissabte a La Llar del Llibre, Melcion reflexiona sobre el seu procés creatiu, el personatge d’Elma (un alter ego voyeurista del seu univers) i el lloc que ocupa dins l’escena actual del còmic.
El teu humor té una identitat molt concreta, però difícil d’etiquetar. Com el definiries?
Crec que té bastants capes. D’entrada, pots pensar que una cosa fa gràcia per un motiu, però potser el més graciós és una altra cosa que hi ha al darrere. És difícil d’explicar, fins i tot per mi. Hi ha una part molt intuïtiva: jo ho entenc i em fa gràcia, i també em diverteix pensar que potser una altra persona no ho entendria igual. També hi ha molta autoconsciència, tant en mi com en el que m’envolta, i això acaba formant part del to.
Qui és Elma? Fins a quin punt és un alter ego teu?
En part podria ser-ho, però sobretot és una excusa. És un personatge que observa el món, que el navega més com a espectadora que no pas com a protagonista clàssica. A mi m’interessen aquests perfils. De fet, gaudeixo molt més amb els detalls del fons o amb els personatges secundaris que no pas amb grans arcs dramàtics. Així i tot, tinc molt clara la seva psicologia, la conec bé, i això em facilita saber com actuaria sense necessitat de forçar grans transformacions.
El llibre transmet una sensació molt viva de quotidianitat. D’on surt aquesta matèria primera?
Sobretot de les converses. De coses que sento dir a gent que conec o fins i tot a desconeguts, del que veig a internet... A partir d’aquí penso: què diria aquesta persona en una situació concreta? I això em genera idees. Després ho vaig vestint amb referències de cultura pop, cinema, escenes imaginades. És un procés molt poc lineal: a vegades neix d’una frase, altres d’una broma, i sovint el més interessant acaba sent el camí que et porta fins a aquesta broma.
Aquest diàleg amb la cultura pop és molt present. Quines influències reconeixes en el teu treball?
Dins del còmic, sobretot autors independents americans com Daniel Clowes o Charles Burns. És inevitable topar-hi i que t’influenciïn, encara que sigui més en el to que en el dibuix. Però diria que el cinema m’ha marcat més que el còmic. Soc més cinèfil que lector de còmics, i això es nota en la manera de construir escenes o situacions.
Has comentat alguna vegada que et sents una mica apartat dins l’escena. Com vius això?
Sí, totalment. Soc bastant outsider tant del món del còmic com del de la il·lustració a Barcelona. No he seguit el recorregut més habitual: no he passat pel fanzín ni per l’autoedició. El meu camí ha estat més directe, des de les xarxes fins a publicar un llibre. No és que sigui millor ni pitjor, però sí que és menys habitual.
I com valores l’escena del còmic en català actualment?
Ara hi estic més atent arran del llibre. Abans tenia la sensació que era bastant inexistent, cosa que potser és polèmica de dir. Sé que hi ha molta traducció i també creació, però jo mateix he estat bastant desconnectat d’aquest entorn.
Elma neix a les xarxes i arriba al llibre en un format més treballat. Com ha estat aquesta transició?
El llibre és una barreja: hi ha peces que ja existien, però refetes, redibuixades i adaptades perquè tot tingui coherència visual i narrativa. Al principi l’estil era més esquemàtic, i aquí hi havia la necessitat de donar-li una unitat. I també hi ha material nou.
T’agradaria continuar expandint l’univers d’Elma o prefereixes explorar altres camins?
De moment, crec que el projecte està bastant espremut. Han estat moltes fases: contingut a xarxes, el llibre... i està bé deixar-ho aquí. M’interessa fer altres coses, provar noves idees. Més endavant ja es veurà, però ara em ve més de gust canviar de registre.
