Eulàlia Ribera va arribar vuit any enrere al capdavant de la secció estatal de l’Associació Internacional de Teatre per la Infància i la Joventut (ASSITEJ), una entitat que treballa per l’accés universal a les arts des d’una àmplia xarxa: companyies, espais escènics, festivals, artistes, mediadors, gestors, docents, investigadors... Era impensable guanyar un reconeixement com el Premi Nacional d’Arts Escèniques, atorgat pel Ministeri de Cultura.
Aquesta setmana, per sorpresa, ha arribat. Representa un elogi a dècades de feina de l’associació, però de retruc també a l’impuls dels darrers anys de la gestora cultural sabadellenca per extendre l’art a tots els infants, independentment de la seva situació social. “Igual que els nens i les nenes necessiten una llar, una família i menjar, necessiten l’art per viure. Sense art, no existeix la vida”, expressa. El dret a l’accés a l’art per part dels infants està reconegut a tant per Nacions Unides com per la UNESCO. Es tracta –referma– de “salut cultural”.
Ribera fa feina des de l’ASSITEJ, però també des de Sabadell, on dirigeix el projecte laSala, un centre de creació d’arts per a les famílies amb seu a la Sala Miguel Hernández. A banda de la programació de qualitat, sempre pensada perquè els infants es desenvolupin a tots els nivells passant una bona estona, hi fan residència artistes que hi assajen els seus espectacles. Ribera és alhora codirectora del Festival elPetit, pensat per a la primera infància, que des de la ciutat s’exporta a municipis d’arreu de Catalunya.
La sabadellenca resumeix el repte principal que tenia quan va assumir la direcció de l’ASSITEJ: “Teníem clar que volíem aprofundir en les sinergies internacionals, treballar plegats l’accessibilitat cultural i la inclusió, posar en comú eines i formacions”. No ha anat malament: s’ha enfortit una xarxa mundial de 90 països, integrada per milers de teatres, organitzacions i professionals.
Un dels camins per aconseguir l’accés universal a l’art és la mediació cultural. “És una paraula bastant nova per molta gent, ara se’n sent a parlar molt”, introdueix Ribera. Es tracta “d’establir ponts” entre artistes, famílies, departaments culturals i socials de les administracions i centres educatius, entre altres agents, per fomentar l’accés des de l’angle més obert possible, de manera transversal. “Encara hi ha molta feina a fer i es necessiten més pressupostos i eines”, explica.
Com estem a Sabadell? La ciutat té la sort –evidencia Ribera– de comptar amb projectes com laSala i elPetit, però reconeix que “encara no hem arribat a tots els públics”. Què s’hi pot fer? Respon que “enfortir”tot el treball que ja s’està fent.
“Anem pel bon camí i aquest premi ens encoratja a continuar treballant. Però tenim el repte entre cella i cella que tots els infants i joves puguin accedir a l’art”, conclou.
