“Alguns dels meus quadres es pengen a la paret i altres els faig a la pell”

Floy Pérez immortalitza els seus quadres tant a teles com a pells. Establert com a tatuador a l’est de Londres des de 2018, l’artista acaba de debutar com a pintor a l’estudi Sang Bleu, a Dalston, amb La creu que portem, una col·lecció de quadres a l’oli i acrílics que ha creat en els darrers dos anys, inspirats en les seves arrels catalanes. La seva obra més especial és un retorn als braços de la família, la Torre de l’Aigua. “Aquí la gent no sap què és, però igualment ha agradat molt. És un edifici molt integrat a la meva vida, em recorda el meu pare, que quan va estar malalt feia recuperació al Taulí”. 

Sant Jordi és la creu que portem els catalans i que ell ha pintat a l’exposició. La Sagrada Família i Montserrat són altres símbols a què ha rendit tribut, a més de motius familiars i arrels gallegues: “Viure lluny fa que prenguis consciència d’on vens i del valor i la bellesa que té”. 

Són els colors que utilitza atrevidament en els seus tatuatges. S’inscriu “en l’estil tradicional americà, l’old school, aquells tatuatges que lluïen els mariners”. Hi ha una enorme diferència quan té a la mà una agulla i no un pinzell, però no deixen de ser obres d’art: “A vegades, hi trec el mèrit perquè ho faig cada dia, però a qui tatuo portarà un quadre meu tota la vida a la pell. Si compra un quadre, el podrà treure de la paret i guardar-lo”. Quan pinta, però, experimenta, s’arrisca i pot rectificar pintant sencera de blanc la tela.

Floy també ha buscat a casa per inspirar-se estilísticament. “Vaig començar a pintar com Miró, amb els colors RGB, el blau, el groc, el vermell i el verd. I m’agrada la gestualitat de Picasso, pots veure què és el quadre, però alhora té un punt abstracte”, explica Floy, que es va formar en disseny gràfic i il·lustració a l’Escola Illa, on va participar en una exposició grupal a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

A Londres, tant amb la feina com amb el treball artístic se sent més valorat. “Canvia molt quan expliques què fas. No ets el que fa dibuixets, ets molt més respectat. Quan soc a Catalunya, els tatuadors a vegades ens sentim com un mem, de seguida la gent es posa a ensenyar-nos els seus tatuatges”, comenta. 

No ha anat malament per ser la seva primera exposició, en què ha venut alguns dels quadres amb preus que ronden entre els 300 i els 700 euros. “A Londres es paga millor. No és un preu gaire elevat, pensa que alguna de les obres fan quasi dos metres”.

Però, malgrat tot, té ganes i una data per tornar, el maig de 2026. “Estic veient que l’art està en auge a Sabadell i al Vallès, que hi ha una generació que està canviant les coses”, ressalta Floy, que esmenta artistes admirats de la ciutat com els pintors Oriol Enguany i Anna Vilarrúbias, el grafista Eme Rock i l’escultor Joan Carreras. 

Sabadell ha d’estar atent perquè quan Floy deixi la ciutat del Big Ben tindrà ganes d’exposar a la ciutat de la Torre de l’Aigua, tot i que d’aquí a maig té por d’haver-se quedat sense quadres.