Aquestes no són “les típiques postals” de Sabadell

Quan cau la foscor, una quinzena d’intrèpids capturadors d’escenes surten al carrer preparats amb una càmera. Són el Grup Divergent, convertits en especuladors de la llum i acaparadors d’ombres, il·lusionistes d’esquitxades, pampallugues, solcs i vestigis. Els llocs de sempre, de tota la vida, des d’una mirada inèdita. L’Ajuntament i la plaça de Sant Roc, l’estació d’autobusos, la Gran Via, el llac del parc de Catalunya, el monument a Zamenhoff, la plaça de Granados, l’església de Sant Feliu, l’escultura de Josep Maria Subirachs... “No són les típiques postals. Ni de bon tros!”, defensen. 

La nit inunda l’exposició, “un experiment” que el Grup Divergent presentarà a principis de 2027 a l’Acadèmia de Belles Arts. Durant tres setmanes, del 24 de març al 9 d’abril, se’n van poder veure una primera mostra a la Sala Cub d’Assaig. Van ser 9 diorames que van recollir un centenar de fotos de la ciutat nocturna. La dificultat més gran va ser la tria, que van fer de manera anònima, col·locant totes les imatges en un repositori. Només va ser una petita selecció de les més de 1.100 fotografies acumulades del Grup Divergent, que té seu a la Fundació Bosch i Cardellach. Aquí us en mostrem una altra selecció.

“És un treball cooperatiu, les fotografies no estan signades. Un cop al mes, després de trobar-nos, sortim a la ciutat i juguem amb la llum amb les càmeres, tot i que també hi ha algun mòbil. Després les retoquem”, explica Miquel Calvet, un dels Divergents.

Joan Rosell és un dels coordinadors del grup fotogràfic: “La filosofia és mostrar una ciutat molt diferent d’aquella a què estem acostumats”. Per a capturar la nit, han utilitzat tota mena de tècniques que anomena “extremes”, sense trípode: “S’ha utilitzat el zooming, que és disparar mentre fas zoom; hi ha dobles exposicions, amb què sobreposes una imatge a una altra, una tècnica que ja s’utilitzava amb càmeres analògiques i que té un resultat que sembla que sigui photoshop; n’hi ha algunes que han estat fetes amb una bola de vidre i que hi confereixen un ambient misteriós...”. 

Àngels Santesmasses, fotògrafa del grup, va ser qui va proposar el tema de l’exposició, inspirant-se en el treball nocturn del fotògraf Manel Esclusa. “Les nostres fotografies no s’assemblen en res amb les seves, però ens agrada molt i vam pensar que era molt bona idea jugar amb la nit: obrint el diafragma, amb el temps d’exposició alt, punts de vista molt diferents... No és un treball documental, són visions inusuals d’espais. I, sobretot, hem gaudit fent les fotos”, explica. 

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans associa ‘divergent’ a allò que “difereix d’una forma típica” o a “dues coses que van en direccions diferents, que van separant-se cada vegada més”. És la seva intenció des que van néixer el 2017: “Som un grup d’amants de la fotografia que volem escapar-nos dels cànons, provinents del Càmera Club Sabadell i en alguns casos del fotogràfic de la Unió Excursionista de Sabadell”, diu Rosell. “Ens interessa el resultat final, els mètodes són lliures, tothom pot fer servir les tècniques que vulgui”. Es defineixen com un grup artístic liberal, en aquest sentit: “En alguns casos pot ser que la fotografia s’apropi tant a la pintura que la imatge ens pugui fer pensar en un quadre, en d’altres pot arribar a ser una abstracció, una imatge irreal o senzillament el testimoni d’una realitat”. Estan oberts a tothom gratuïtament: “Aprenem els uns dels altres i ens ho passem bé. La diversitat, d’estils i personalitats, ens enriqueix. Això és el que més valorem”, diu Santesmasses. 

Però en el nom del grup fotogràfic hi ha un significat que va més enllà de l’accepció del diccionari: “El nostre corpus és el d’observar, valorar i practicar la fotografia des de tots els seus vessants. Però la nostra intenció, sobretot, és gaudir de la imatge fotogràfica, divertir-nos. Diver-gent”, conclouen.