Rarament tornarà a passar: una obra de teatre estrenada al Royal Court de Londres aterra al Teatre Principal de Sabadell només un any i mig després. És Gegant, un text de Mark Rosenblatt que va entusiasmar tant Josep Maria Mestres que va moure fils per portar-la al Teatre Romea amb una producció catalana, dirigida per Josep Maria Mestres. L'actor hi interpreta l'escriptor Roald Dahl, immers en acusacions d'antisemitisme per haver publicat un article molt dur amb la matança de Sabra i Xatila perpetrada a la Guerra del Liban, el 1982. A l'escenari, està envoltat de vallesans que li fan de confidents: el sabadellenc Jep Barceló interpreta el jardiner Wally i la castellarenca Aida Llop encarna la cuinera Hallie. El castellarenc Joan Sellent n'ha fet la traducció al català.
"Després de publicar l'article, trontolla el negoci i les editores americana i anglesa demanen a Dahl que rectifiqui per por que perdi lectors i les llibreries amb amos jueus deixin de vendre els seus contes. L'obra ofereix el dilema de mantenir-nos fidels a les nostres accions o renunciar-hi per qüestions econòmiques", explica Barceló, que tot i tenir un paper secundari, amb menys de 10 minuts al segon acte, les reflexions que trasllada al protagonista són fonamentals per al desenllaç. El seu Wally Sanders és un personatge real en qui Dahl confiava plenament, acostumat a estar envoltat d'intel·lectuals aduladors. "Era alt, mesurava metro 90 i tenia les mans grosses. De fet, va inspirar el conte Gegant. Tots dos havien estat a a guerra i es trobaven al casal dels veterans, hi havia molta complicitat. Li tenia tanta confiança que, a banda de jardiner, quan calia li feia de cangur dels nens".
Recentment, el nom de Dahl va tornar al debat públic per la polèmica sobre la reedició d'alguns dels seus llibres, com Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda i Les bruixes, en què es van modificar descripcions de personatges pel seu pes, gènere, aparença, raça i salut mental. "Arran de l'obra he tornat a llegir-lo i és un personatge molt curiós, un home sense filtre que deia allò que pensava. Va ser molt polifacètic: a més d'escriptor, va ser pilot de l'exèrcit i va inventar una vàlvula cerebral per al seu fill, a qui un taxi va envestir quan anava amb cotxet", comenta Barceló.
Gegant ha coincidit amb la guerra d'Israel a Palestina, tot i que l'anglès Mark Rosenblatt, que és jueu, no tenia aquesta intenció. El text té vocació d'oferir diferents punts de vista, sense prendre partit, segons l'autor. La cultura de la cancel·lació és una altra de les idees preeminents de l'obra. A Londres de seguida va fer el salt al teatre Harold Pinter, mentre que la producció de Barcelona –la primera que s'ha fet a partir de l'original– va passar pel Teatre Goya. Després de la gira per Catalunya, a la primavera serà dos mesos al Teatro Bellas Artes de Madrid i farà gira per l'Estat amb el mateix repartiment.
"És un text molt ben tramat i amb uns temes molt actuals. S'hi suma un cap de cartell com Josep Maria Pou, que té unes grandíssimes taules a l'escenari, i la direcció de Mestres, apassionat, rigorós i amb molt coneixement", argumenta Barceló, que en l'explicació de l'èxit obvia la força interpretativa –i traductora– vallesana.
