Qualsevol geni té la seva fórmula per construir el seu imperi. En la dels inicis del gran mestre Giorgio Armani, mort dijous amb 91 anys, figurava Sabadell. Hi va haver uns anys en què il Re indiscusso della moda –tal com s'han afanyat a catalogar en majúscules els mitjans italians– tenia la ciutat com a referència. Sobretot per la qualitat dels seus teixits, amb què confeccionava les peces de les seves col·leccions, però també per la seva estreta amistat amb l'empresari i dissenyador Josep Maria Garcia-Planas, que estava al capdavant de la fàbrica Artextil.
"És un cop molt dur. Va ser el meu mestre i el meu referent", comenta uns minuts després de conèixer-ne la mort Garcia-Planas, que com a mínim un parell de vegades a l'any visitava a Milà el geni de la moda, un home exigent i de presència imponent.
Què va impulsar Armani a conèixer Sabadell? No té cap sentit, tenint en compte que a la capital de la moda no han faltat mai proveïdors de qualitat. Però Armani necessitava alguna cosa més, un tret distintiu que ningú li oferia, i li havien parlat de l'Artextil. "Em va contactar i el vaig anar a veure. Quan em va preguntar d'on era, li vaig dir que d'una ciutat al costat de Barcelona anomenada Sabadell. Em va respondre que la coneixia, que hi havia estat. Em vaig quedar a quadres", rememora.
En els seus inicis com a dissenyador, cap a principis dels 70 i abans de ser empresari, a Giorgio Armani li fabricaven les camises a Sabadell, a Solteco. Entre els 90 i principis de segle, tornava a tenir la ciutat molt present quan treballava estretament amb Garcia-Planas, qui el va arribar a acompanyar a Madrid per a recollir el Premi Balenciaga.
"En el món de la moda hi ha decoradors i hi ha arquitectes, com ell. Era molt tècnic i donava molta importància a la matèria. Per a ell, el teixit ho era tot", recorda el dissenyador sabadellenc sobre Armani, qui trencava estereotips sobre la italianitat. "Era molt racional, estricte i molt meticulós. No suportava el desordre i no era gens extravertit. El seu èxit s'ha basat en el perfeccionisme". Alguna cosa hi havia en aquell Sabadell que atreia els genis que exploraven la fórmula de la perfecció per a construir el seu imperi.
