Sovint passa desapercebuda, mig entaforada al barri de Sol i Padrís, però la Bàscula és alguna cosa més que un petit cafè-teatre situat en un antic taller metal·lúrgic. Té nom de balança, però és un motor. Per posar-la en marxa cal un grup d’irreductibles aficionats de les arts escèniques que no se senten acomplexats de ser amateurs perquè s’impliquen com professionals. Són més d’una quarantena de persones de totes les edats i nivells que ofereixen teatre familiar, còmic, de text i musical, repartits en quatre grups: Grup de Teatre Tatxa, la Bàscula Teatre, Teiatru i Escènics.
I atenció a les xifres, que cobejarien unes quantes sales de teatre. Ofereixen com a mínim una desena de funcions de cada obra –a vegades més, perquè les han d’ampliar– i estan acostumats a exhaurir totes les entrades. Amb un aforament de 70 persones, són 700 espectadors per cadascuna de les tres o quatre produccions que com a mínim fan cada any.
“Som tots amateurs, el teatre és el nostre hobby, però tenim un públic molt fidel. Hi ha qui no sap què ve a veure, però simplement ve!”, explica Carles Tricuera, actor i un dels impulsors de la Bàscula, juntament amb la seva dona, Dolors Boada. “No és una sala convencional, tenim taules i l’entrada inclou una copa de cava. Tot ens ho fem nosaltres mateixos: el que et serveix la beguda potser el veuràs a l’escenari un altre dia”, diu, abans d'afegir: “Tot és amor a l’art, amb prou feines cobrim les despeses, però el teatre ens uneix a tots”.
- Cartells d`obres de teatre representades a La Bàscula
- DAVID CHAO
No et vesteixis per sopar, del grup de teatre Tatxa, és de moment l’èxit d’aquesta temporada amb unes xifres bestials: ha esgotat entrades a 12 de les 15 funcions i, com a súmmum, les ha venut totes per a les tres funcions prorrogades.
I si hi posem ‘La Bàscula’?
La idea va sorgir després d’un sopar. Fundat anys enrere per un grup de pares del Col·legi Bertran, al grup Tatxa se li quedaven petites les sales d’assaig de Ca l’Estruch per una obra que requeria una estructura gran, la temporada 2009-2010. Com que el Carles i la Dolors disposaven d’una nau al carrer Gorina i Pujol que havia quedat desocupada dos anys enrere, van proposar rehabilitar-la per obrir-hi un espai de petit format, com altres d’aquesta ciutat de tradició escènica –més enllà de Sant Vicenç i Faràndula, òbviament–: Teatre del Sol, Pista Rubión, Espai Àgora, l’Alternativa, el Ciervo... El nom va venir regalat: “A la nau hi havia una bàscula dels anys 30 amb capacitat per a 650 quilos, difícil de treure perquè està encastada a terra, que vam decidir restaurar i convertir en un símbol”, assenyala Tricuera.
No va ser fàcil adequar l’antiga nau metal·lúrgica, que va necessitar dos anys de rehabilitació i que el 2016 va haver de tancar una temporada per adequar-se a la normativa municipal. Però l’irreductible grup de teatrers hi va posar la seva convicció de nou i se’n va sortir. La Bàscula té motor.
