Mama Dousha s’ha esforçat a respondre la pregunta “qui és aquest xaval?”. Inesperadament, el 2023 va tombar d’una puntada de peu la porta d’entrada al panorama musical català amb un èxit tant estrambòtic com addictiu anomenat Rikiti. Qui és aquest carismàtic barceloní d’arrels italoargentines, estètica vintage i aires descarats? Bruno de Fabriziis respon a base d’èxits: Que chévere va ser un altre tema encomanadís que supera de llarg el milió de reproduccions. En els últims mesos ha estat perfilant el seu projecte per desvelar al món la seva identitat musical, amb concerts cada vegda més plens i temes com els que recull l’àlbum La criolla (2025).
Hi ha alguna diferència entre Bruno de Fabriziis i Mama Dousha?
Cap ni una. Els projectes personals han de ser com la persona. Si intentes ser algú que no ets, no t'anirà bé. Això és molt important. L'essència es pot veure en els directes, on exposo des de la part més extravertida, més notes, fins a la més íntima, emotiva, romàntica.
Per tant, ets romàntic, però també notes?
Sí, soc una persona bastant romàntica i emocional i, alhora, soc un notes, una persona molt activa, descarada, que arrisca, hi foto morro i tiro pa'lante. Amb els anys, però, et tranquil·litzes perquè ja no vols cridar l'atenció pel carrer ni ficar-te en problemes.
Algun problema amb la policia?
No et diré que no... Però sempre intentant ser bona persona. Sense fer mal ni molestar.
Els versos de les cançons són curts i estan carregats del teu argot.
Intento mostrar-me molt proper, molt quotidià. No m'agrada l'escriptura bucòlica ni anar a l'extrem, sinó que hi hagi petites pinzellades i una estructura terrenal, propera. Tots els artistes van progressant i perfilen l'estil, He construït una base que m'agrada molt d'escriptura, però encara no estic al meu màxim. Crec que em falta un últim pas. Per mi la millor lletra que he escrit és Ha valgut la pena, això és al que aspiro. Que el directe emocioni i que no siguin flipades.
L'estètica té un punt de C Tangana.
Jo veig moltes diferències, però sí, pot recordar-ho. Com deia sobre el projecte personal, l'estètica no l'he pensat, forma part de mi. Per algun tipus de cosa que no sé, m'agrada molt el flow de iaio dels anys 20. Ha estat amb mi sempre. Veia Peaky Blinders i l'estètica em deixava encisat, connecta molt amb mi. Vaig caminant i em quedo mirant com vesteixen els avis que juguen un torneig d'escacs a la plaça. Ara bé, si tingués una altra feina no aniria amb pantalons de pinça, tirants a sota la camisa i mocassins. O potser, sí, no ho sé.
Ara tens 31 anys. La consolidació t'ha arribat una mica més tard que a la majoria d'artistes. Com ho has viscut?
M'està molt bé. El fet que m'hagi arribat als vint-i-llargs m'ha donat unes taules que em permeten ser coherent i estar tranquil. Amb 20 anys, intentant arribar a tothom, ves a saber si ja ho hauria deixat. Ja gestionat, amb anys de teràpia, puc estar tranquil i segur amb mi mateix. No entro a segons quines coses. Això és el que faig, a mi em flipa, si no t'agrada no passa res.
Sempre has volgut dedicar-thi?
Porto tota la vida perseguint el somni de la música. He treballat a tota mena de feines que engloben el món de la música. Si les començo a llistar, no acabo: he estat tècnic de so, he muntat escenaris, he fet fotos, he gestionat permisos dels concerts de Festa Major amb l'Ajuntament, he fet de professor de diversos instruments, he fet producció musical, he estat conserge de locals d'assaig, he fet de cambrer del càtering dels artistes... Tot això fa que ara estigui tranquil i no vagi derrapant.
Penses en el futur de Mama Dousha?
Sempre vols anar a més. És esa ambición desmedida, parafrasejant C Tangana. Però en aquesta gira m'he trobat dient: em podria quedar vivint així. Lluitaré perquè el projecte creixi, però valoro com estic ara. El que faria pal és notar que baixa.
Alguna col·laboració que et faci il·lusió?
En tenia una, però em va deixar de fer il·lusió. I després n'hi ha una que me'n fa, i potser acaba passant. Estan passant coses, per tant, de moment no puc avançar res.
La base de fans està consagrada, cada vegada hi ha més gent que coneix les cançons, més enllà de Rikiti i Que chévere. Què s'ha d'esperar del concert de Festa Major?
Quan fas una gira pots calibrar que sigui més artística o cobrar més. En aquest cas, tota la carn està a la graella. Hi hem destinat tots els recursos, el coneixement i les hores. Hi ha una especial il·lusió, millor que això no ho puc fer.
