Tindrem un Ted Mosby a la catalana i serà de Sabadell. Marc Rius és el protagonista de la sitcom que 3Cat estrenarà a la tardor, La casa nostra. La sèrie no té res a veure amb How I met your mother, i ha de quedar clar que el personatge estarà dotat de personalitat pròpia, però ens presentarà un ésser enamoradís, bondadós, una mica somia-truites, ingenu i amb un inevitable punt patètic que està cridat a robar el cor dels espectadors.
El Miqui que interpretarà Marc Rius és un periodista a la trentena que encara no ha trobat el seu lloc al món. Fa les feines que pot mentre fabula amb ser una cara de referència en un gran programa de 3Cat. És romàntic, en algunes situacions sapastre, té una capacitat única per connectar amb els altres, però també molta por de quedar-se sol. Quin és el punt de partida de la sitcom? La nòvia l’ha deixat i els seus pares, separats, tornen al pis que li havien llogat perquè visqués amb el seu millor amic. Hauran d’aprendre a conviure en aquesta nova realitat.
“A casa era religió veure cada dilluns mentre sopàvem Plats Bruts, i encara hi ha moments mítics que recordem. Soc de la generació que consumia a la tele Jet Lag i L’un per l’altre. Soc molt fan de Friends i de How I met your mother. Pensava que ja no es tornaria a fer, que el format havia quedat antic. Per això, poder estar fent 20 anys després una sitcom ha estat un regal que m’esperava molt poc”, celebra Marc Rius.
Tanmateix, el van haver de convèncer. Dani de la Orden, un dels creadors i directors de la sèrie i artífex de La casa en flames, va haver d’insistir-l’hi. L’actor s’havia compromès amb la companyia la Calòrica per la nova obra que estrenaran al Teatre Lliure, a més de participar en el Com si fos ahir, que va haver de deixar. “Em va trucar i li vaig dir que no podia. Però em va posar el caramel a la boca, vaig llegir els guions i 3Cat va accedir que pogués fer la sitcom i l’obra. Després vaig veure que era impossible compaginar-ho, però els companys de la Calòrica ho van entendre. Era davant d’una oportunitat, un d’aquests trens que sort que he agafat”, valora.
De la Orden va aportar algunes referències a Rius sobre el seu personatge, com per exemple Ted Mosby i Ross Geller, de Friends. “He conegut millor el Miqui a mesura que he anat veient com actua davant dels problemes. Al principi em costava una mica més proposar, però ara en canvi he perdut la por de fer-ho i està molt bé el diàleg per acabar definint el personatge”.
Cada capítol durarà mitja hora, tot i que en fan falta 3 o 4 per rodar-lo. Es grava el dimarts en un plató amb públic. Cada dimecres els guionistes entreguen un nou text i es fa una lectura col·lectiva. Els dijous i els divendres són d’assaig i el cap de setmana han d’estudiar el guió. Sempre hi ha una gravació de prova sense públic el dilluns. Tot plegat, és molt exigent. “El meu dia a dia s’ha transformat. És com estrenar una obra cada setmana. Exigeix molta memorització i un esforç físic, però alhora és molt gratificant. Tens el feedback en directe i no et pots permetre despistar-te. Estàvem espantats els primers capítols. Pensàvem que potser la gent no hi entraria, però hem vist que els capítols funcionen per si sols, que són autoconclusius”.
Ja s’ha rodat la primera temporada, de 14 capítols, i ara comencen la segona. Marc Rius comparteix plató amb Adrian Grösser, Paula Malia, Betsy Túrnez, Albert Ribalta, Llum Barrera i Nuria Casas, uns companys a qui admira. “És una sèrie molt coral, encara que giri entorn del Miqui. Realment, hem creat una família i això es notarà. Hem sabut fer molt bon equip”, explica. A alguns capítols hi haurà com a convidats personatges famosos.
Tot i que Marc Rius té una consolidada carrera teatral i experiència en l’audiovisual –A muerte, Parenostre, Sala Polivalent, Com si fos ahir...–, està immers en un procés d’aprenentatge. “No pots capficar-te en dubtes, has de ser resolutiu i eficaç en el procés de creació. I no havia memoritzat mai tant ni tan ràpid. Ara en els nous capítols, noto que he agafat una velocitat més ràpida”.
Com en qualsevol sitcom, l’èxit de La casa nostra dependrà de si els espectadors obren el cor al gran protagonista, però prefereix no donar-hi voltes. “No soc prou conscient, ni vull ser-ne. Visc en la bombolla, intenem fer la feina de la manera és professional possible i ens ho passem de puta mare. El que pugui passar no ho vull pensar. De moment, la gent marxa del plató molt contenta. Per mi, això ja és un 99% de satisfacció", conclou.