No s’amaga darrere d’un diari desplegat amb dos forats, ni té l’obligació de dur barret i gavardina. Mariano Badia és un detectiu privat aragonès amb més de 30 anys d’experiència que desmunta els tòpics més suats de la ficció, tot i que sí que es fica en alguna situació perillosa, té tota mena d’eines per retratar i destapa infidelitats, com Gary Cooper a la comèdia romàntica Love in the afternoon. Convidat pel CineClub de Sabadell, precisament parlarà de pel·lícules i de la seva feina després de la projecció de The conversation, de Francis Ford Coppola, dijous a les 20h l’Imperial.
La teva feina és totalment diferent de l’imaginari que hem construït a través de la ficció?
No portem lupa, no se’ns enamoren les dones i els subjectes investigats no apareixen en dos minuts. És una professió apassionant, però molt allunyada de la ficció.
Quin és el cas més apassionant en què t’has implicat?
Em vaig haver d’infiltrar en una secta per rescatar una noia que hi estava atrapada. Em vaig deixar captar, vaig participar en totes les activitats, algunes de caràcter paramilitar, i quan vaig marxar em van amenaçar de mort. Tot molt pel·liculer, però real.
Encara et contracten per destapar infidelitats?
Sí, ens contracten per saber si el que sospiten és imaginació o és realitat. A vegades ho tens claríssim, però no t’ho vols creure i necessites que un professional t’ho confirmi: fotografies, informes, dades objectives...
I normalment es confirma la suspicàcia?
Els homes que he investigat són més polígams, tenen més debilitats i, tot i que estimen la dona, busquen una aventura esporàdica. Et diria que en un 40% dels casos s’ha confirmat la infidelitat. En canvi, he percebut que les dones s’han pensat més la infidelitat, normalment són casos en què estan més enamorades i ja passen completament del marit. En el cas de les dones, un 80% de les sospites dels marits són reals.
Quantes hores has arribat a passar a dins d’un cotxe?
He arribat a passar 36 hores seguides esperant que una persona sortís d’un domicili. Però resulta que... Estava buit, allà no hi havia ningú. M’havien informat malament. Aquella persona no havia dormit a casa, de fet, la vaig veure arribant-hi.
Quin cas et fa sentir molt realitzat?
Vaig localitzar una noia amb un trastorn bipolar que s’havia quedat embarassada i havia marxat de casa. Els pares no hi podien fer res perquè era major d’edat. Tres anys després em van contractar, la vaig localitzar i vaig aconseguir portar-la amb la seva filla perquè es retrobés amb els pares. Aquella abraçada, els avis coneixent la neta... Això no es paga amb diners.
Parlant de diners, us guanyeu bé la vida?
Si ets un detectiu vàlid, es guanyen diners. Però que quedi clar que els costos són molt alts: una oficina amb personal a qui pagar, material tecnològic i després... Et casques vuit hores esperant al carrer, allà parat enmig de la pluja, eh? A veure qui ho fa això, que una hora passa molt lenta. Després toca editar un informe amb fotografies i testimonis documentals i, si cal, anar a judici i estar molt ben preparat per sotmetre’t a preguntes.
Quant pot guanyar al mes un bon detectiu?
La pregunta del milió. No t’ho respondré això. Només et dic que pots guanyar molt o res, si ningú truca a la porta.
Quin és el teu equip tecnològic?
Oi que els mags no revelen els seus trucs? Et puc dir que tenim unes càmeres ocultes espectaculars, càmeres amb un zoom que podries veure un granet a un jugador des de l’última fila de l’estadi i sistemes de localització envejables. Però dependrà de l’agència, és clar. Per exemple, jo tinc alguna cosa provinent d’Israel.
La feina t’ha portat a viatjar pel món?
Sí, sí, clar, podem actuar a Espanya i a la Comunitat Europea. A fora, no.
Alguna vegada t’has sentit malament per destapar algun cas?
Doncs, sí, clar, és lògic. Imagina’t que investigues algú per absentisme laboral i que, mentre se suposa que està de baixa a casa, es posa a treballar al bar del marit. Hi vas una setmana a esmorzar cada dia, et tracten bé, et tenen com a client, fins i tot et regalen les olives. I resulta que després et troben, de sobte, en els passadissos dels jutjats. No és agradable, oi?
La gent té molta barra a l’hora d’escapolir-se de la feina?
Moltíssim! Hi ha molta barra aconseguir baixes laborals, sobretot després de la Covid. Em fa mal la lumbar, tinc el canell malament... Baixa de tres dies i divendres ja ets a la platja fins a dilluns. I si cola, d’aquí a dos mesos, en lloc del canell, és el turmell. I el problema és que els que treballen amb tu, que s’han d’empassar la teva feina quan no hi ets, veuen que et surt bé. Aleshores, si s’agafen la baixa per depressió, en lloc de tres dies, s’estan un mes. Això no treu, és clar, que hi ha gent que ho passa realment malament i que necessita la baixa i teràpia mèdica.
Explica’m un cas.
Un empresari començava a sospitar de la baixa d’un noi a qui havien operat, però a qui ja li tocava tornar a la feina. En el judici, l’empresari va dir que l’havia pillat descarregant pneumàtics en una altra empresa. Va al·legar que eren pel seu Seat Panda. Aleshores, va treure les meves fotografies: el seu Panda necessitava rodes de tractor?
