Martí Madaula ens fa observar a través de finestres circulars en el seu darrer film experimental. Hi veiem un paisatge àrid, rocós i d’horitzó obstruït per muntanyes, gairebé sense rastre de vegetació. I de fons, davant d’un paisatge tan solemnement extraterrestre, escoltem de fons passes i converses mundanes, sobre temes com la llet de civada que posem al cafè o la nostàlgia de les rutines familiars.
A planet painted by hand, del cineasta de Sabadell, són 18 minuts que recullen vídeos rodats amb el mòbil per la tripulació de científiques que forma part del projecte Hypatia Mars. Durant dues setmanes, 9 catalanes –entre les quals, la periodista científica sabadellenca Núria Jar– van formar part d’una expedició a l’estació de recerca espacial del desert d’Utah, als Estats Units, on simulen vida al planeta Mart. A petició de Madaula, des de la finestra de la base algunes de les científiques van enregistrar vídeos curts amb la condició de no dissimular les converses quotidianes que tenien de fons. A partir d’aquest material ha creat la pel·lícula experimental.
- Escena del curtmetratge `A planet painted by hand`, de Martí Madaula
- CEDIDA
“Va ser una experiència molt màgica. Rebia imatges amb comptagotes, visualment molt interessants, com la sortida i la posta de sol. Únicament gravades des de la finestra, ens condueixen a l’atmosfera de Mart, a l’imaginari de l’espai exterior. L’entorn adquireix una dimensió inesperadament estranya, a mig camí entre la realitat i la ciència-ficció”, explica Madaula, autor de Tramuntana, un curtmetratge que l’any passat va ser seleccionat al festival de cinema Doc Fortnight 2025, del MoMa de Nova York, un dels més importants del món.
- Escena del curtmetratge `A planet painted by hand`, de Martí Madaula
- CEDIDA
En cap moment del film es veuen les cares de les científiques, únicament se les pot veure de lluny, enfundades en els vestits espacials, dels colors blau i taronja. És una omissió expressament buscada del cineasta, que juga amb la intriga i la imaginació dels espectadors. “Amb les veus de fons volia aportar un contrapunt quotidià als imaginaris de l’espai exterior, sempre rodejats d’èpica”, comenta l’artista, que actualment viu a Madrid.
A Visions du Réel, a Suïssa
El nou curtmetratge serà projectat a la secció oficial d’un reputat festival internacional de cinema de no-ficció , el Visions du Réel 2026, a Suïssa. El presentarà aquest dissabte i també es podrà veure dimarts. Els films seleccionats aborden temes d’actualitat i es caracteritzen pel seu marcat enfocament imaginatiu, experimental i innovador. El festival ha seleccionat 164 films d’entre més de 3.700 propostes internacionals. El sabadellenc ja hi va ser el 2024 per presentar, a la secció emergent, The Living Wardrobe.
- Martí Madaula, presentant un film
- João Brites (cedida)
Madaula havia treballat anteriorment en projectes artístics sobre l’espai. Un va ser l’exposició Resistente, fiable y como si te abrazara, sobre les costureres que van teixir els vestits espacials dels astronautes que van trepitjar la lluna. Va aconseguir contactar amb les dues úniques teixidores vives, d’entre una seixantena, que van treballar cosint els vestits espacials. A Bèlgica, el 2018, va crear el llibre Com conquerir l’espai, també sobre el tema. I al film Plantar un jardí volador ja contrasta l’extraordinarietat dels astronautes i la quotidianitat.
Per aconseguir la col·laboració amb Hypatia, Madaula va estirar el fil del sabadellenquisme. Va contactar amb la periodista Núria Jar, qui anys enrere havia col·laborat escrivint articles científics a Diari de Sabadell.
